Celebracions

El cap de setmana passat ha estat intensament ferroviari. Els primers dies del mes van venir marcats per la vaga dels controladors aeris i tot el que se'n va derivar. Vam veure les imatges dels aeroports plens de passatgers indignats i desorientats, amb el seu projecte de viatge estroncat inesperadament perquè un dels factors imprescindibles de la navegació aèria havia fallat de manera intencionada. Ara el protagonista de les imatges ha estat el tren d'alta velocitat i no pas les sales dels aeroports plenes de viatgers frustrats i els avions aturats. Inauguració amb tota la pompa de la línia Madrid-València. Estrena sense goma de la línia Figueres-París. El contrast, pel que fa a la solemnitat i el to de l'acte, era molt acusat. Entre Figueres-Vilafant i París, gare de Lyon, el tren simplement es va posar en funcionament. En canvi, calia adornar el primer trajecte entre Madrid i València amb tota l'ostentació institucional. Ja fa temps que sentíem dir que aquesta línia és molt important per a Espanya, per a la vertebració d'Espanya. És a dir, per a l'espanyolització del País Valencià i per lligar València amb Madrid, que és del que es tracta. No és pas casual que la comunicació ferroviària del País Valencià amb Catalunya sigui força més primitiva. Hi ha interessos polítics de fons en aquest fet, que predominen fins i tot sobre els econòmics. La satisfacció era general. Zapatero, Camps, Barberà, el monarca, tots ben alegres i agermanats en un objectiu compartit. Que el TAV travessi la frontera de França, es veu que els interessa força menys. Els gestos han estat evidents. Algun dia, quan el TAV surti de Barcelona, potser faran una cerimònia més lluïda. Però ara es veu que no tocava. Amb les autoritats municipals ja es complia el protocol. Potser no convenia interferir en l'apoteosi valenciana. En canvi, una gentada festiva i encuriosida –amb un aire molt diferent d'aquelles multituds que s'aplegaven als aeroports a primers de mes– va fer cap a les estacions. No dubtem que és preferible aquesta forma de celebració que aquella altra.