Incívics

Els ajuntaments de Salt, Badalona i l'Hospitalet –i no seran pas els últims– demanen que la seva opinió sigui tinguda en compte en el reglament de la llei d'estrangeria. Els immigrants que demostren arrelament tenen dret al reagrupament familiar, però els ajuntaments veuen amb preocupació com alguns d'aquests immigrants són, a més, uns incívics empedreïts. Consideren, amb molt de seny, que el dret al reagrupament ha de quedar reservat per a aquells immigrants que demostren bona conducta. És a dir, per als que es dediquen a treballar i que no es fiquen en embolics, com per cert fa la gran majoria de la població autòctona.

La immigració ha estat, de sempre, un afer molt envitricollat, sobretot perquè mai no s'ha sabut regular bé. I perquè cada solució s'ha improvisat, a remolc de l'actualitat i de les enquestes. Solucions que són un pegat, un mirem de passar l'estiu com sigui... Cap autoritat volia quedar com a repressora i enemiga dels drets de la gent que fugia literalment de la misèria. Això de posar-hi ordre que ho facin els altres, que es desgastin ells...

Els ajuntaments tenen raó, perquè a més sospito que els primers interessats a fer fora els immigrants que es dediquen a delinquir són els mateixos immigrants que han vingut a guanyar-se la vida com poden i que perjudiquen el seu bon nom. El govern espanyol s'equivoca si no escolta la veu de les administracions més pròximes als veïns.

Només hi ha un dubte que no em deixa dormir: ¿què fem amb els autòctons incívics? Ah, si no fos pel dret a la igualtat...