Sentència

Ja està. Ja he comptat fins a un milió. Ara ja estic més tranquil i ja puc escriure el que opino sobre la sentència aquesta del Suprem. El primer de tot: felicito les entitats que van portar la qüestió als tribunals. Si els catalans tinguéssim la mateixa persistència que ells, un altre gall ens cantaria. És clar que tinc curiositat per saber quins resultats obtindrien aquestes entitats si no tinguessin a favor tota la maquinària de l'Estat i tots els opinadors de Madrid i províncies (també a Catalunya). Segurament serien inútils i ells mateixos serien objecte de tota classe d'insults, el més suau dels quals seria el de capsigrany. L'insult més fort el poden escriure vostès mateixos, però jo ja sé quin és.

Tinc curiositat per saber com s'obligarà els mestres i professors de Catalunya a impartir classes en espanyol a partir d'ara. N'hi haurà alguns que no tindran cap problema perquè ja ho estan fent ara (als instituts, sobretot), i sense que els aguerrits defensors del bilingüisme protestin, per cert. Però amb els que creuen en el seu país i la seva llengua, com s'ho faran? Els posaran un inspector al darrere? Incentivaran la denúncia de les famílies, com passava en els règims policials de trist record?

La solució seria una doble xarxa escolar, que és justament el que tenen a Bèlgica amb els resultats que són a la vista. A veure si als defensors de la unitat d'Espanya encara els sortiria el tret per la culata.

Una doble xarxa escolar és impossible perquè suposaria disparar la despesa pública ara, que no estem per gaires festes. El problema l'han generat ells? Que el resolguin ells.