Francesc Burrull

El franquisme va deixar el 1939 els Països Catalans sense instruments per desenvolupar-se amb normalitat. Els infants catalans, per exemple, van créixer sense poder aprendre la llengua pròpia a l'escola i sense poder entonar cançons modernes sobre el seu món. Fins al desembre del 1961 no van sorgir dues iniciatives transcendentals per dotar els nens d'eines per viure el seu lleure en català: Cavall Fort i la Nova Cançó. Cavall Fort no tan sols va aportar una revista per a infants, sinó que també va promoure cicles de teatre per a aquest públic. La Nova Cançó no tan sols va permetre que en pocs anys s'escrivissin més cançons en català per a adults que en tota la història, sinó que també va crear un repertori de cançons per als més menuts. Inicialment ho va fer a través d'Edigsa, una editora que també va publicar discos de contes per a nens.

S'ha parlat molt d'Edigsa. No s'ha parlat tant de Concèntric, una discogràfica que va fundar Ermengol Passola amb una tenacitat exemplar. Entre el 1967 i el 1970, Concèntric, dins la col·lecció anomenada justament Discoteca Cavall Fort, va editar quatre discos de molt èxit: Cançons per a encarrilar criatures, Les cançons de les joguines, Cançons amb endevinalla i Les cançons de les bèsties, interpretats per unes corals infantils dirigides per Josep Maria Parellada, en els casos dels tres primers discos, i Maria Blasco, en el cas de l'últim.

Qui va idear aquest projecte? L'home de fer feines Josep Maria Espinàs. «La seva mirada particular sobre les coses sempre aconsegueix induir-nos al descobriment de perfils i continguts que se'ns havien escapat», escriu Lluís Llach al pròleg de Les 26 cançons infantils, el llibre que acaba de publicar La Campana recollint els textos i les partitures de les composicions d'aquells quatre discos, ara recuperats en el compacte que inclou el llibre. Les lletres d'Espinàs sobre llevar-se, anar a dormir, divertir-se amb les joguines, menjar bé, etc. tenen gràcia i ajuden a encarrilar criatures en el millor sentit de la paraula.

I la música? Si Ravel i altres compositors van escriure per a nens, aquí vam tenir la sort de disposar de Francesc Burrull (Barcelona, 1934), pianista esplèndid, director musical de Concèntric i músic fonamental al país en l'últim mig segle. Ell es va ocupar de posar en solfa els textos d'Espinàs. Ara Espinàs i Burrull ho recorden amb anècdotes divertides al llibre, que descobreix un Burrull (ell no ho sap) bon escriptor.