Un govern de salvació

Gest bíblic de David Madí quan va decidir abandonar el projecte després d'haver arribat a port. Artur Mas ha parlat aquests dies de la travessa del desert i seguint el símil podríem dir que Madí representaria el paper de Moisès, que no va arribar mai a la terra promesa. Escrivia Walter Benjamin que, quan va saber que mai no trepitjaria la terra promesa, a Moisès se li van renovar les forces. L'entrada de Mas-Colell, Mascarell, Homs, Ortega i companyia no sé si tindrà sort o no, però és un equip solvent, que no farà provatures ni anirà a manifestacions en contra del mateix govern que representa. El que vol la ciutadania és que la crisi amaini, que els polítics siguin seriosos i, sobretot, que el país torni a l'estabilitat.

La nit de Santa Llúcia li vaig comentar a Jordi Vilajoana –polític a reivindicar– que Mas havia d'assumir que el vot massiu a la seva candidatura no era exclusivament per a CiU sinó perquè era l'organització que més confiança inspirava, a banda de qüestions ideològiques o neuròtiques. Veig que Mas és prou intel·ligent per valorar-ho i ha fet una selecció de gent preparada. La situació és prou difícil com per començar a experimentar, a fer receptes de sanador de barriada. Cal tenir responsables que decideixin per on cal tallar i que s'ha d'apuntalar. Amb fitxatges estrella com Mas-Colell i Mascarell, Mas obre l'espectre dels seus votants cap al món universitari i cap a l'esquerra intel·ligent, la que no ha quedat devorada per la bicicleta i el políticament correcte. El nou govern reuneix liberals, democratacristians, socialdemòcrates i professionals de llarg recorregut. Podria ser perfectament un govern de salvació i l'estat del país ben bé ho necessita. Em sembla que és una cosa que els costarà de pair als leninistes de torn. El PSC no només no va voler Mascarell sinó que no es va cansar de deixar-lo de banda per catapultar mediocres sense cap mena de carisma. Ara el critiquen perquè ha acceptat la proposta de Mas. Cal ser un irresponsable per dir traïdor o venut a qui accepta ser conseller. L'important és el país, senyors, no l'aparell dels partits.