Tombarelles

L'actual ministre de Treball, Valeriano Gómez, era tan contrari a les reformes legislatives en matèria laboral i de pensions que es proposava aplicar el govern de Zapatero que el 29 de setembre de l'any passat, dia de la vaga general promoguda pels sindicats, va assistir a una de les manifestacions convocades. Pocs dies després va substituir Celestino Corbacho al capdavant del ministeri i va anunciar que aplicaria sense dubtar aquelles reformes contra les quals havia protestat. Per més que, de tombarelles com aquesta, n'hàgim vist més d'una al llarg de la vida i no pas només en la política, la veritat és que sempre sorprenen. Aleshores tendim a mesurar-les mitjançant valoracions i judicis moralitzants, generalment negatius per a l'artista. Potser ens equivoquem, perquè el fenomen és força més interessant si es considera des d'altres perspectives. El cas de Pilar Fernández Bozal és diferent, per bé que té punts de contacte amb el de Gómez. Com a cap de l'advocacia de l'Estat a Catalunya, Fernández va actuar contra les consultes sobiranistes. Aleshores servia l'amo que li pagava el sou. Ara ha estat nomenada consellera de Justícia per un president de la Generalitat que, segons ha dit en discursos, aspira a la plenitud nacional de Catalunya i, segons ha declarat sovint, votaria afirmativament en un referèndum per la independència. Per què Mas ha ofert el càrrec a una senyora que presenta aquest currículum? Aquesta és la primera i principal pregunta que no hem pas vist contestada amb fonament. No hi havia cap dona –es veu que havia de ser una dona– amb una trajectòria ideològica que s'adigués més amb el president i amb el govern i que pogués exercir el càrrec amb competència? Segona qüestió: per què Fernández va acceptar un càrrec que sap que l'obligarà a compartir Consell Executiu amb gent d'una altra corda i d'una sensibilitat diferent? En la possible resposta a aquesta segona pregunta és on s'apropen més la consellera i el ministre i, en aquest punt, la qüestió té un interès, diguem-ne humà, de més gruix fins i tot que el polític.