Un calendari del 2010

Pengem de la paret el calendari del 2010 de Caixa Girona i decidim conservar-lo. Després de tot el que ha passat aquest any a l'entitat, aquest calendari, que, en principi, era el d'un any més, ha acabat prenent una significació històrica. És el calendari de l'últim any d'existència de Caixa Girona, el que ha marcat la pauta de la desaparició de l'entitat. Ja no n'hi haurà cap més. Quan vam penjar aquest calendari el primer dia de l'any, no podíem pas pensar que, quan el despengéssim, l'entitat hauria fet la fi que ha fet. De la fusió a l'absorció. Caixa Girona s'ha fos al llarg d'aquests 365 dies, amb tot un seguit de vicissituds que els lectors d'aquest diari han pogut seguir amb detall a mesura que s'anaven produint i que no entrarem pas a rememorar ni a jutjar. És la lletra menuda d'un fet del qual ara ens interessa més la conclusió que la peripècia. El calendari del 2010 de Caixa Girona conté un recull de belles fotografies de paisatges, sobretot muntanyencs, de les comarques gironines. Hi predominen les perspectives panoràmiques, tot i que també n'hi ha alguna de més curta, com ara la de la fageda d'en Jordà. Curiosament no n'hi ha cap de marítima, ni en els mesos d'estiu. És un calendari que ofereix una visió plàcida i esteticista de la naturalesa, una selecció d'allò que s'anomenen vistes, una mirada de postal. És un producte propi d'una entitat d'estalvi perquè, en correspondència amb la quietud i bellesa de les imatges del calendari, els clients pretenen que els diners dipositats tinguin una existència tan segura i reposada com aparenten aquests paisatges. En realitat, el calendari era un miratge. La processó anava per dins i era bastant turbulenta, fins i tot accidentada, com hem pogut saber després. I bé, a la fi, Caixa Girona ha desaparegut, els diners dels clients han anat a parar, sense perjudici ni minva, a la casa gran de l'estalvi català, i ens queda el calendari i algunes llibretes velles que ja no serveixen per a res. Tot és precari i fugisser, fins i tot allò que s'esforça més a dissimular-ho.