Nadal i Reis
Aquests dies ens haurien de capgirar la manera de veure Déu, que, per un general, tant els qui hi creuen com els qui no, se les emprenen tots d'un Déu possible o impossible que, duent-ho a les cremants, arribem al Robespierre decretant per decret l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima. S'hi gronxa. L'ateisme és aristocràtic. Costa poc d'entendre que, amb aquesta carcúndia tocant la rabior, la guillotina no parés.
La manera de veure Déu, ep, sense que calgués la guillotina, es va endurir i ens el féu llunyà just quan oblidàrem aquella que va fer les catedrals. Déu i l'home s'assemblen. Talment només podem endevinar Déu des d'allò que nosaltres tenim de bo.
Els Reis, que no eren reis ni savis saberuts com els d'avui dia, prou savis i carreuats per creure que un misto es pot encendre solet. Per aquest camí Déu s'assemblaria al savi i amb premi Nobel, encarcarat com un fanàtic, tractant de ruc qui li fes la contra.
Els Reis només eren mags i astròlegs. Mentre que la saviesa dels astrònoms d'avui es deixata en els forats negres, aquells d'Orient creien que els estels marquen la vida dels homes. I, com que no tenien ullera, seguiren l'estrella folla per trobar la més poètica de la creació. Un nadó i sa mare.
Vet ací. Els savis del destí amb les estrelles n'esperaven una de molt grossa, el rei d'Israel, però toparen amb la poètica de Déu. Un infant i una verge. Arribo on anava. Malament rai si en Déu només som capaços d'entendre-hi una saviesa infinita. Fóra tant com dir que Ell és un secall. Més que savi és poeta. I ací acabem de viure una història daurada del pessebre de Betlem amb el nadó, la Verge, els pastors, els àngels i l'estrella.
Com Déu creà la llum, l'home ha inventat la bombeta. Talment Déu savi va escampar l'univers de galàxies, l'Einstein hi va trobar la relativitat. A semblança de Déu, poeta i foll el meu pare feia pessebre. El món casolà a mida d'una taula tret del no-res d'un pilot de fustots.
Som fets a imatge i semblança de Déu. Només serem capaços d'acubillar-nos en el seu faldar si ens tornem nadons cantant El noi de la mare.
