Màgia xinesa

Els reis d'Orient van arribar a la Moncloa unes hores abans de la cavalcada, van asseure's en un dels salons del palau i van anar repartint regals als nens que anaven passant. El president Zapatero, com un pare satisfet, contemplava l'escena un pas enrere, amb un somriure bonifaci i complagut. Aquells reis d'Orient no duien pas barbes postisses ni corones de llauna ni capes de fals ermini, sinó vestit fosc, camisa blanca i corbata, i tenien el posat hieràtic i el somriure postís dels dirigents del Partit Comunista xinès. Aquests són ara els autèntics reis d'Orient i no pas els que desfilen al vespre pels carrers asseguts dalt d'un camell de plàstic en carrosses estirades per un tractor. Els nens que van anar a rebre el regal a la Moncloa en forma de contracte milionari tampoc no eren pas gaire innocents i fa temps que saben qui són els reis. Per exemple, el president del BBVA, Francisco González, o el de Repsol, Antoni Brufau. Quines criatures, oi? La veritat és que la representació que va tenir lloc a la Moncloa la vigília de Reis, tal com ens la van ensenyar els informatius de les televisions, va ser digna de veure. L'escenografia era simple. Teló de fons blavós amb uns dibuixos amb la silueta del palau. En primer terme, una taula rectangular i unes cadires. I, vinga, per allà van anar passant, un rere l'altre, alguns dels principals empresaris espanyols a signar contractes amb els xinesos per fer negocis en aquell país. 5.650 milions d'euros van portar els reis. Petrolieres, bancs, fins i tot cellers i empreses d'alimentació, perquè els xinesos ara necessiten molt petroli però es tornen bojos pel pernil ibèric i saben on l'han d'anar a buscar. “Sempre farem costat a Espanya, en les alegries i en les penes”, va dir el viceprimer ministre xinès mentre assaboria la delicada salabror del pernil. Diuen que Zapatero estava tan content perquè el xinès li va assegurar que continuaran comprant deute públic espanyol. Ara ho compren tot els comunistes xinesos. El capitalisme global els ha inundat de diners i no saben què fer-ne.