Gaudí

Ara fa uns dies vaig veure una promoció a TV3 que anunciava l'emissió en aquesta cadena, consecutivament, de les pel·lícules Garbo, l'home que va salvar el món, d'Edmon Roch, i Tres dies amb la família, de Mar Coll. Immediatament, em vaig formular dues preguntes. La primera és quant feia, si mai ho havia pogut fer, que la tele catalana no projectava seguides dues pel·lícules no només catalanes, sinó tan bones. Jo no ho recordo. La segona pregunta és: quant tardarà a tornar-ho a fer? La resposta aquí la tinc més clara. No cal que tardi gaire. Perquè el cinema català està donant una mostra de creativitat, qualitat i iniciativa que pot abastir la graella televisiva amb solvència.

Garbo i Tres dies amb la família van ser dos dels films triomfadors de la gala dels premis Gaudí d'ara fa un any. Ha passat un any, i els premis Gaudí, avui mateix, reconeixeran la feina del cinema català d'entre una llista de nominats que fa patxoca. El millor premi, però, és la mateixa gala. Perquè és la confirmació que en aquest país les coses poden funcionar especialment si la gent creu en les seves possibilitats. I els Gaudí són un aglutinador d'interessos dispars, gèneres, llengües diferents i objectius diversos que tenen un nexe comú: fet a (o des de) Catalunya. La importància de relligar tota aquesta potència creativa i emprenedora perquè es visualitzi una marca és clau. Perquè ja se sap que tenir marca atrau. I Cinema Català s'està convertint en marca. Per bastir una indústria potent, en aquest món, cal a més un bon aparador. Els Gaudí són un bon aparador, l'aposta més local per a un cinema més internacional que mai.