El joc dels noms i els cognoms

Màrius Serra, que d'això dels jocs de paraules en sap un niu, ha escrit un article sobre els cognoms del nou secretari general d'Economia i Empresa de la Generalitat, que semblen “predestinats a ser el símbol de l'acció del nou govern”. Aquest senyor es diu Enric Colet Petit.

De noms i cognoms divertits se'n podria escriure tot un llibre, i bé ens podem permetre la llicència de fer-ne una columna. Serra recorda, entre altres, el director general adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que es deia Jordi Peix, el seu ajudant que es deia Josep Miralpeix i el director general de l'Institut Català del Vi que es deia Joan Aguado. Podia haver-hi afegit el dirigent de la Unió de Pagesos, que es diu Joan Caball. Jo recordo que de petits rèiem molt a costa d'una tal Dolores Fuertes de Barriga. Potser era una senyora inventada per fer un acudit, però en canvi eren ben reals i coneguts un senyor que es deia Passalaigua Nuet, un crític de cinema que es deia Saurina Negre i un locutor amb cara de pomes agres que es deia Paniagua. Un metge gironí, Manuel Alegre Paraíso, va posar una placa a la porta del carrer només amb els dos cognoms, i un dia va entrar-li a la consulta un home adelerat preguntant: “On són les dones?”

Durant els anys d'episcopat de Gregorio Modrego, a Barcelona deien “A quien Modrego Dios le ayuda”; a Girona, durant el mandat del governador Luis Mazo Mendo, la gent solia dir “A Dios rogando y con el mazo mendo”. Quan deien que el governador de Barcelona Eduardo Baeza Alegría era amic de Carmen de Lirio, la gent exclamava: “Ahí va esa alegría!” Un arquebisbe barceloní va ser nomenat cardenal, però llavors el governador civil s'ho deia de cognom, i si algú començava un discurs dient “senyor Cardenal”, no se sabia mai si es referia a l'un o a l'altre. Pitjor a Girona, on l'últim governador franquista es va dir Armando Murga i, per acabar-ho d'espatllar, tenia una germana que es deia Perpetua Murga.