Adéu terrasseta, adéu
Quan vaig entendre el que comportaria l'entrada en vigor de les noves mesures antitabac, em vaig dir per mi mateix: no fumis! No és que jo fumi sinó que precisament volia dir que trobava injust que a partir d'ara els no fumadors quedem fumuts amb la compensació que es fa als fumadors de permetre'ls suïcidar-se lentament a les terrasses de bars i restaurants. Poca broma amb les terrasses. Són de les millors coses que tenim al país, un luxe per als natius quasi tot l'any i un gran atractiu per als turistes. Que em perdonin els fumadors, que ja deuen estar prou enfadats, però una bona terrassa davant del mar, o en una plaça, ja no serà el mateix amb les seves desagradables emissions, que mai controlen, els cendrers plens i el terra sembrat de burilles. Ja m'imagino a mi mateix intentant esquivar o apartar la fumèrria amb la mà, i a sobre el fumador que em pugui dir: “Calla o passa cap a dins”. Cap a dins, i per tant sense poder gaudir de l'aire lliure, dels vespres d'estiu al passeig de Sant Antoni, o de llegir el diari un matí de diumenge assolellat a la plaça de la Independència. No. Els no fumadors que som usuaris de les terrasses no podem permetre que ens en foragitin i hem d'exigir almenys que siguin d'ús variable (com la velocitat), en funció de les hores, o fer dies parells i senars. Si no diem res quedarem fumuts. I fumats!
