L'escaire
Aigua, menjar, energia
A finals de gener i a la localitat suïssa de Davos, se celebra cada any la reunió del World Economic Forum, un aplec de polítics, financers i teòrics de l'economia i la sociologia d'arreu del món. La reunió de Davos, de la qual en rebíem informació detallada en aquells anys que el president Pujol tenia el costum d'assistir-hi, sempre genera matèria per a la reflexió. S'hi formulen opinions franques i judicis fonamentats sobre l'evolució del capitalisme i sobre les estratègies que va aplicant. Per escalfar motors, aquesta setmana s'ha publicat un informe, elaborat per l'organisme que convoca la reunió, que assenyala els problemes més imminents que ha d'afrontar la societat global. En destaquem tres: els desequilibris macroeconòmics entre les diverses àrees del planeta, l'augment de la demanda d'aigua, menjar i energia en els països emergents, i els conflictes derivats de la demografia. Tots tres –potser si poséssim el segon entre parèntesis– no semblen pas cap novetat, però són, certament, la clau de la dificultat humana per organitzar la vida en societats justes i estables. Els desequilibris macroeconòmics són el gran repte pendent. I les seves conseqüències precises, sota forma de calamitat, a cada persona, a cada vida humana, podríem afegir-hi per passar de l'abstracte al concret. I ho serà molt de temps, entre altres raons perquè interessa que així sigui. Quan es comença a elevar el nivell de vida d'un continent es genera el segon problema que apunta l'informe: l'increment de la demanda de béns bàsics, de matèries primeres, d'aigua, de menjar, d'energia, que és el que està passant a la Xina i a l'Índia, amb totes les afectacions sobre els recursos i sobre l'economia que això comporta. I augmenta la demografia. El vell problema demogràfic, debatut de fa segles, que ara pren a Europa una forma oposada a la d'aquells països. Aquí per poc; allà per massa. De bona fe volem pensar que aspirem a un equilibri, però no ens en sortim i anem posant pedaços per anar passant, mentre confiem o somniem en les possibilitats del futur.