Fums

Articulistes insignes, ja des d'abans de la promulgació de la llei antitabac, ens havien advertit de les terribles conseqüències d'aquesta decisió. Des de les columnes periodístiques, des dels micròfons tertulians, des dels blocs digitals, els nostrats taumaturgs de la realitat havien alçat la veu per proclamar una nova versió de les plagues d'Egipte arran de la prohibició de fumar en locals públics. Les admonicions i els advertiments profètics no han cessat després, comminant al penediment i a la derogació immediata de tan nociva llei. Se n'esperaven suïcidis col·lectius, bullangues populars, manifestacions espontànies, enfrontaments violents, escenes de dol irreprimible. Semblava que el cel s'hagués d'obrir, que la terra s'havia d'esfondrar. La fi de la civilització occidental, l'esberlament de la cúpula de Sant Pere del Vaticà, l'ensorrament de l'Estàtua de la Llibertat, l'esquerdament de la Kaaba de la Meca.

La veritat, tot i que he deixat passar uns quants dies, no veig que res del que s'havia anunciat hagi passat. I n'estic una mica decebut. L'única cosa que he notat és que els cafès fan més bona olor, que les barres estan més netes... i que he deixat de fumar. Potser que tots plegats deixem de dir tantes bajanades que no porten enlloc, perquè és evident que la literatura apocalíptica acaba caient en el ridícul més espantós.