Trossos

Normal

Rajoy diu que als països normals no cal fer traducció simultània entre llengües a les institucions, com el Senat. És una frase interessant. Normal sempre és un concepte relatiu. És normal França? Ho és Suïssa? Rajoy el que està dient és que en l'Espanya que a ell li sembla normal, en la que ha de ser, hi ha una llengua de primera, la de tothom, i unes llengües de segona, d'estar per casa. No és una idea de normalitat, és una idea d'Espanya.

‘Pinganillos'

El debat sobre la traducció simultània al Senat s'ha presentat com un problema de cost. És absurd, però no ingenu. El problema és de concepte. Però convertir-lo en un problema de cost alimenta el discurs en què avui s'encarna el nacionalisme uniformista espanyol: la diversitat lingüística, la pluralitat, l'autonomia, són luxes innecessaris i tot euro que s'hi inverteixi és malbaratat. L'objectiu és la llengua. L'eina, els diners. Els dos grans debats que ens cauen al damunt.

Compartir

Des del temps de Joan Maragall, la pregunta des de Catalunya era si podíem compartir Espanya. Fins a quin punt el món castellà podia retocar el seu concepte d'Espanya perquè hi cabessin els catalans i quan els catalans es donarien per satisfets. El debat sobre el pinganillo és el retrat d'on som avui: no estan disposats a compartir-la. És seva. Per ser-hi, has d'assumir-la tal com és: l'Espanya que troba que traduir entre llengües oficials no és normal i massa car.