De professió, ‘florero'

Hi ha un virus que recorre terres catalanes i d'altres de ben veïnes. Les sobrevola i s'hi va instal·lant. Prové d'un indret forà. De fet, és molt nord-americà però es contagia arreu. I es manifesta amb una patologia específica: la del vicepresident florero.

En política en tenim molts exemples. Als Estats Units, la majoria dels titulars de la cartera, del primer fins a l'actual Joe Biden. Aquí Josep-Lluís Carod-Rovira n'ha estat paradigma. I veurem si Joana Ortega s'hi suma.

A les Espanyes ja em diran per exemple què hi pinta aquest prejubilat d'or que és Manuel Chaves. I en un altre ordre de coses, també polítiques, parin compte com en els programes de sàtira estil Crackòvia fan escarni de la irrellevància del vicepresident primer del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu.

Doncs bé, des d'ahir ja tenim un nou cas detectat d'afectat per aquesta patologia de caire ornamental. Eugeni Gay ja és el nou vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol. Diuen que hem d'estar-ne contents. Que el Constitucional, amb el català Gay de segon i amb el “progressista” Pascual Sala de nou president, ara serà tota una altra cosa. Reflexió: la condició de català de l'un i la suposada condició de progressista de l'altre, en què van ajudar en la sentència sobre l'Estatut? En el camí de fer-la mínimament digna, potser entre poc i gens? El resultat hi apunta.

Però Gay ja és vicepresident. Un català de número dos del TC és una bona foto. Per estètica. Pur guarniment, si no coartada. Ara! Necessitat d'aquest tipus de figures, i més en temps de crisi? Com a mínim, discutible.