No etiquetar Salt
La vila de Salt ha estat castigada per la geografia en situar-la al costat de Girona. Fa quaranta anys ja va assumir un procés d'immigració interior de gran magnitud respecte al seu cens originari; i des d'en fa uns quants reviu el fenomen, però ara amb un alt grau de complexitat cultural, social i religiosa. La crisi econòmica, la delinqüència i els prejudicis s'encarreguen de la resta. No és fàcil que la vila recuperi el seu somni de ciutat jardí que un dia va albirar, però tampoc sembla just que els seus habitants s'hagin de resignar a ser presoners de l'etiqueta de poble suburbial, deprimit i conflictiu que tan fàcilment pengen alguns sectors de l'opinió pública.
L'alcaldessa Iolanda Pineda deia fa uns dies que Salt no és comparable amb la banlieue de París. I crec que té raó. La composició socioeconòmica de la població (un índex d'atur proper al de la mitjana de Catalunya) s'assembla poc a la teòrica composició d'un gueto, però s'hi acabarà assemblant si no hi ha una intervenció decidida i integral. En cas contrari, els que encara resisteixen, per poc que puguin, o com puguin, abandonaran la població, que restarà com un arc de Sant Martí racial de ciutadans cohesionats en la misèria.
La reacció ciutadana demostrada dissabte allunyà el perill de la trencadissa entre comunitats i la temptació de la demagògia que va apuntar fa uns mesos i que sempre pot repuntar. L'aposta per la convivència és una condició indispensable, però serà un equilibri sempre fràgil si no té el fonament de les actuacions i inversions de les autoritats competents en matèria laboral, urbanística, en seguretat, educació, en política social. La calma al carrer s'ha d'atribuir a l'acció dialogant i pacificadora de l'alcaldessa i el consistori, amb l'ajuda d'alguns actors locals conscienciats.
El lideratge municipal és imprescindible i resulta tranquil·litzador saber que existeix, però ara que el conflicte perd violència al carrer, el futur de Salt no hauria de ser burocratitzat per les diferents administracions implicades en els molts plans disponibles, enderroc del 600 pisos, Casa dels Oficis o nova comissaria dels Mossos. La confabulació de la crisi econòmica, la xenofòbia i la desconfiança política i social pot crear la tempesta perfecta.
