La lliga dels intel·ligents

Els amants de les estadístiques absurdes aplicades al futbol ja podran dir des d'ahir que el Barça de Guardiola perd el cinquanta per cents dels partits que juga contra l'Hèrcules. S'havia magnificat tant mediàticament la victòria de l'Hèrcules al Camp Nou, que s'havia acabat concloent com un fenomen d'estudi que era l'únic equip (juntament amb el Chelsea; dos partits, dos empats) que el Barça de Guardiola no havia estat capaç de guanyar. Era igual que fins ahir només s'haguessin enfrontat un vegada. Tampoc importaven les circumstàncies que envoltaven el partit que van disputar l'11 de setembre passat, en què la majoria dels jugadors del Barça no havien pogut fer la pretemporada i encara baixaven d'algun avió on se'ls havia endut la selecció espanyola. També és veritat que la victòria de l'equip d'Esteban Vigo va tenir mèrit. Futbolísticament hi havia més material d'anàlisi que estadísticament. Les estadístiques ajuden a explicar el futbol, però no poden convertir-lo en una cosa absurda. I encara menys en el cas d'un equip com el de Guardiola que traspua tanta intel·ligència. Dir que el Barça de Guardiola havia perdut fins ara el cent per cent dels partits era una veritat absoluta, però també una estupidesa.

Parlem de futbol, doncs, que és el que es mereix aquest equip. Ahir va tornar a guanyar, i ja té també el rècord de victòries seguides en la lliga i el de partits guanyats seguits fora. I això no s'explica només a partir d'una corrua d'estadístiques. El partit va acabar 0-3, un resultat clar però que no vol dir que fos una victòria fàcil. No ho va ser. D'entrada, el plantejament del partit ja era un desafiament tàctic per a Guardiola i els seus ajudants. El Barça no estava fresc aquell ara llunyà 11 de setembre en què es va jugar el partit de la primera volta, però l'Hèrcules va fer un plantejament que va saber anul·lar els punts forts del Barça a canvi d'arriscar-se una mica a concedir unes certes facilitats en els punts en què els blaugrana no són forts. Bàsicament, van tancar molt bé els espais interiors i van permetre més espais a la banda. Aquell partit és segurament el que el Barça va penjar més pilotes a l'àrea. Amb resultat nul. El Barça de Guardiola no vol les bandes perquè els extrems o els laterals pengin pilotes a l'olla, perquè no té rematadors per alt. Vol jugar obert a les bandes perquè les defenses hagin de jugar més obertes i es creïn més espais i passadissos. Per això l'Hèrcules el va contrarestar bé i, a sobre, va tenir encert a la porteria de Valdés.

L'Hèrcules ahir va triar repetir el plantejament del Camp Nou, amb dues línies de quatre jugadors i els dos puntes ajudant amb la pressió en la sortida de la pilota. Les bandes van tornar a estar a disposició dels laterals i els extrems blaugrana, però el Barça ahir no va penjar pilotes. Al desafiament de trobar el plantejament adient, Guardiola va insistir en el joc per dins. Si havia de quedar un espai a una banda o l'altra de l'atac, no seria per centrar, sinó per rematar. Així va transcórrer la primera part. El Barça empenyia i com més avançava cap a la porteria de Calatayud, més es tancava cap al mig el bloc defensiu local. En aquell atapeïment els blaugrana no van lligar cap jugada que pogués acabar en gol. Massa gent, massa cames. I ahir, excepcionalment, Messi no estava encertat en els controls ni en les passades orientades. Fins que va aparèixer la solució intel·ligent. Tal com havia previst Guardiola, a les bandes quedaven espais per aprofitar. Però no per jugar de fora cap a dins, sinó de dins cap a fora. I ho van veure dos dels que entenen més bé el futbol: Xavi i Pedro. En una jugada en què s'havia fet un embús a l'entrada de l'àrea, la pilota va arribar a Xavi, que va veure el passadís lliure a la dreta, on s'havia desmarcat Pedro, el millor intèrpret dels moviments en atac del concepte futbolístic de Guardiola. Ràpids en l'execució de la passada i la rematada, va arribar el 0-1. El nus ja estava desfet. Guardiola havia trobat la solució i els seus jugadors la van interpretar quan va aparèixer.

A la segona part Esteban va ser ambiciós i va mantenir la mateixa disposició tàctica però la va allunyar uns quants metres més del seu porter. El Barça va jugar més còmode. Amb més espais va tenir més fermesa a l'hora de dominar el partit. Però va tardar a deixar-lo decidit. Se'n va encarregar un noi que feia estona que no en tenia prou de guanyar el partit, volia fer un gol tant sí com no perquè no li havia sortit cap jugada bé del tot. Fins que va marcar no va parar. Dos cops. Les estadístiques diran que Messi ahir va perdre moltes pilotes. Però en dos minuts va fer dos gols. Desafiament superat. Amb intel·ligència, el Barça es va apropiant de la lliga.