Privilegis de casta
Mai m'ha fet el pes el popular esport de fotre llenya als polítics en general i sense distincions. Potser perquè fa molts anys que en tracto, i perquè sé que n'hi ha de tots colors. De bons i de dolents, de treballadors i de ganduls, d'honestos i de barruts, de prudents i de viva la Virgen... com en qualsevol professió i ofici, des del manyà fins al metge passant pel mestre, el conductor de tren o el periodista. Per tant la perdigonada indiscriminada em sembla tan injusta com inútil. Però la realitat –enquestes dixit– és que la feina de polític és una de les mes desprestigiades del panorama laboral. I convindreu que a vegades els mateixos protagonistes tenen una estranya obsessió per disparar al seu propi peu. Alguns exemples: les inacabables vacances parlamentàries, gairebé tan llargues com les dels escolars, no tenen cap raó lògica que la justifiqui. Tampoc s'entén el privilegi que tenen de cobrar el 100 per cent de la pensió de jubilació als 65 anys si n'han passat només 12 a l'escó. Un ciutadà no aforat, després dels últims acords entre els govern i els sindicats, en necessitarà 37,5 com a mínim, per tenir dret al mateix.
En canvi, em sembla just que l'estat o la Generalitat pagui un sou vitalici als expresidents del govern, entre altres coses perquè haurien d'estar sotmesos a un rigorós regim d'incompatibilitats que fes impensable qualsevol ombra de sospita. Però quan, legalment, perceben ingressos procedents d'activitats privades que freguen el milió d'euros l'any, seguir amorrats a la mamella dels 80.000 euros del pressupost públic com a mínim fa mal d'ulls.
Diuen que noms brillants i capaços no han acceptat l'oferta del president Mas de formar part del seu govern perquè el sou públic els obligava a una reducció dràstica del seu nivell de vida. Si és veritat, és una llàstima, perquè s'allunyarien personatges notables del servei públic, però també perquè, mes enllà de la vocació i del compromís, la política no ha de ser un pacte de la fam. Dit això, un salari que compari bé amb el sector privat és una cosa, i compensar la migradesa del sou amb canongies i privilegis de casta n'es una altra.
