La Susi, el zoo i la Mona
El zoo és el zoo i la Fundació Mona té un centre que es dedica a la recuperació de primats a Riudellots de la Selva. Acull tota una colla de cosins nostres, molts ximpanzés, als quals els humans hem malbaratat per treure'n un benefici sense saber què fer-ne en acabat. A partir de la polèmica sobre l'estat de salut de l'elefanta Susi, un paquiderm femella del zoo de Barcelona que es veu que està trista i deprimida, s'ha generat tot un debat que va més enllà del futur de la Susi: quin sentit tenen els zoològics en la societat actual. El zoo de Barcelona, com tants d'altres, vol conservar, investigar i protegir les espècies animals i promoure el coneixement de la biodiversitat mitjançant activitats educatives i formatives. No qüestionem el paper que ha jugat cap d'aquests principis ni els esforços que s'hi han esmerçat. Ara bé, no ha pas arribat el moment de replantejar-los. Té sentit, a hores d'ara, tenir centenars d'animals tancats ens uns hàbitats ridículs sota aquests principis? Cal? Els estudien tots alhora? Tots els zoos han de tenir tanta fera repetint moviments mecànics i morint-se de fàstic? Francament, molts sembla que hi siguin perquè no poden treure-se'ls de sobre. Potser el zoo ja és ( i si no ho serà, i potser ha de ser així), com Mona, un centre de recuperació d' animals, molts dels quals el mateix centre haurà ajudat a malbaratar en gàbies de cotó fluix.
