PLAÇA MAJOR
Despeses
Aquesta última setmana, sentint parlar els polítics, no puc evitar visualitzar de manera nítida aquella imatge clàssica de les historietes de Mortadelo i Filemón, agents secrets de la TIA, obrint caixes fortes on l'únic que hi trobaven era una gran tela d'aranya amb bèstia penjant inclosa. Ara m'imagino el conseller Mas-Colell fent girar la rodeta de la combinació numèrica i protagonitzant una escena semblant.
La ruïna de la Generalitat i els beneficis dels polítics s'han convertit en temes recurrents i em temo que sense sortida. No parem de sentir debats, protagonitzats per polítics i per expolítics, defensant aquesta idea de l'excel·lència, parlant del fet que si vols tenir els millors els has de pagar molt i molt bé. El problema és que, veient el pati (casos de corrupció, escàndols, etcètera) no fa la sensació que els que ocupen alguns llocs públics siguin els millors.
En tot això hi ha un punt perillós que s'accentua en moments convulsos i de crisi com aquest que vivim, la percepció general que els polítics fan més via legislant i aprovant temes que els beneficien a ells directament que els que afecten tota la societat.
Posem per cas l'exemple pràctic d'un diputat al Parlament que visqui a l'àrea metropolitana. Té una assignació de 21.605 euros lliures d'IRPF. Si tenim en compte que una T-Mes del transport públic val 51 euros, aquest plus permet 423 mesos i mig de viatges. Dit d'una altra manera, 35 anys viatjant, i si voleu la translació política, serien 8,75 legislatures completes per anar en metro i autobús amunt i avall.
I ja sé que em podeu dir que també hi ha viatges extres i altres variables, però aquí també toca sumar-hi dietes, telèfons i altres despeses que resten. Amb aquest panorama no és gens estrany que els ciutadans es posin les mans al cap, ja que la constatació real de temes com la jubilació (menys de la meitat de temps per als polítics que per a qualsevol altre treballador) evidencia un greuge comparatiu important. Si ja cobren un sou més que decent, cal que a més se'ls pagui el menjar, el beure, el transport i tot el que surti? Recordo que una de les principals defensores de tot això, la van acusar de facturar al Parlament viatges particulars a Madrid fets durant el mes d'agost, que no té activitat parlamentària. Ai, la primera pedra bíblica.