Compromesos amb Barcelona
Les eleccions primàries dels socialistes a Barcelona són una novetat remarcable i que pot tenir conseqüències altament positives si, com no pot ser d'altra manera, es plantegen com un clar servei a la ciutat. És de remarcar la capacitat que té un dispositiu d'aquesta naturalesa per formalitzar l'actualització del projecte socialista de ciutat, per rellançar-lo entre la ciutadania. Però no tan sols això, també el paper que aquest exercici democràtic ha de tenir en l'anunciat procés de renovació del socialisme català. I, encara, la fita que comporta en el camí de regeneració de la vida democràtica, tan necessitada de reformes contra l'esclerosi. Les eleccions primàries, cal no oblidar-ho, en el seu origen, són un mecanisme per a l'accés a la primera línia política de les persones que l'electorat corresponent decideix posar en valor, encara que puguin no tenir l'aval dels poders partidaris, institucionals o fàctics que estan en joc.
Les primàries, d'altra banda, són un dispositiu potent i saludable enfront del soroll eixordador que habitualment tendeix a trivialitzar, quan no a denigrar, l'activitat política, en el qual conflueixen la general deriva mediàtica cap a la “informació espectacle” i la més sectària ofensiva del poderós conglomerat mediàtic de la dreta catalana i espanyola. L'alcalde Jordi Hereu coneix com ningú els efectes devastadors d'aquest fenomen. Més enllà de la normal quota d'errors que comporta tota gestió complexa, el seu serà un cas de llibre, de com el temporal desfermat interessadament pot enfosquir fins a fer desaparèixer als ulls de molta gent una acció de govern seriosa, continuada, silenciosa, de qui “va per feina”. Llàstima que no hagi assajat de compensar-ho amb una actuació política del nivell que van exercir alguns dels seus predecessors, doblant la seva condició d'alcalde amb un major lideratge polític general, tant en l'escenari català com en l'espanyol: segur que la seva personalitat mesurada i sensata, amb un infreqüent i lloable sentit del ridícul, l'ha fet pecar de prudent.
Montserrat Tura, en canvi, parteix d'un plus mediàtic singular, resultat del seu excel·lent saber comunicar televisiu i de la rara veda mediàtica de què ha gaudit fins ara mateix, en part deguda a la seva reconeguda gestió a les conselleries d'Interior i Justícia, i en part, al fet que aquest reconeixement no deixava de ser, per als mitjans conservadors, una manera indirecta de disparar contra els darrers responsables de la conselleria d'Interior. La veda, però, s'ha aixecat, i no trigarem a sentir xiular les bales. L'antiga alcaldessa de Mollet, d'altra banda, suma al seu favor la significació renovadora i catalanista que ha anat adquirint, els darrers anys, en el si del PSC.
És vital la manera com aquests dos actius del socialisme català es condueixin en aquestes eleccions primàries. No té sentit una campanya de superficialitats ni tampoc un debat programàtic minuciós. Sí, en canvi, el debat seriós de les idees sobre el present i el futur de Barcelona, acompanyat del fair play i la companyonia que cal donar per descomptats si ens atenim a la personalitat de tots dos. Caldrà també que això es faci extensible als respectius partidaris, entre els quals no s'hauria de tolerar cap deriva sectària o hooligan, cap actitud que no contribueixi al debat entenedor sobre la ciutat.
Ningú no hauria de donar ocasió als qui, ben segur, assajaran de reduir aquesta experiència innovadora a pura carn de canó, dissolent-la en picabaralles i frivolité. La veritat, no crec que les idees i projectes d'ambdós candidats siguin gaire diferents, amb prou feina cosa d'accents. Però en sortirem tots més savis, més coneixedors dels autèntics problemes i reptes de la ciutat d'avui, de les possibles respostes a donar-hi. I en sortirem més coneixedors d'allò que està en joc, de la diferència que hi ha entre l'actualització del projecte que ens ha dut fins aquí i la possibilitat d'un gir conservador. En sortirem més compromesos amb Barcelona.
