No dispareu al caixer

Ara s'ha posat de moda malparlar de les caixes d'estalvis i carregar-los tots els morts de l'economia espanyola. Sentim dir que són un exotisme que fora d'aquí ni coneixen ni entenen, una afirmació que caldria matisar molt sobretot si parlem de França i d'Itàlia. De cop i volta va resultar que les seves petites dimensions les feien totalment inviables i per això el Banc d'Espanya va imposar una política de fusions que ha durat de Nadal a Sant Esteve i que ha fet curt en quatre dies. Es veu que no n'hi havia prou que es fusionessin. Ara és imprescindible també que es converteixin en bancs i les obliguen a fer aquest pas que canvia substancialment les caixes de part de dins per bé que, les que s'ho poden permetre, procuraran canviar el mínim de part de fora. I aquest doble moviment és molt significatiu. Fixem-nos en el cas del vaixell insígnia de les caixes catalanes. Fa temps que el senyor Fainé pretenia que les caixes esdevinguessin bancs. La legislació de les entitats d'estalvi era un inconvenient per a una institució financera amb les ambicions de la Caixa. De manera que s'han afanyat a complir amb plena satisfacció les indicacions del Banc d'Espanya. A bodes em convides! Fa uns dies ens van informar del disseny de la conversió. Al mateix temps que s'enarborava la bandera de Caixa Bank també s'insistia que, per als clients, els canvis seran inapreciables i que l'obra social continuarà funcionant. Es guanya la llibertat financera de ser un banc, però al mateix temps es vol conservar l'esperit de proximitat, de familiaritat, de relació propera i directa que ha estat la principal qualitat de les caixes i que els bancs van perdre ja fa molt temps. Aquest és un actiu valuós que les caixes posseïen. Capitalisme de confiança. L'estalvi de la gent modesta que guanya els diners treballant i que està contenta el dia que té un racó i pot obrir una llibreta a termini fix. Això és el que ara fa tanta nosa i que sembla una rèmora i un problema que s'ha d'eliminar de seguida perquè els senyors d'Abu Dhabi o de Xangai estiguin tranquils.