Signes per a una nova sobirania

Quique Sánchez Flores és fill d'Isidro, lateral en temps de l'imperi blanc, company d'equip de don Alfredo, i nebot de La Faraona Lola Flores, dos mites d'aquella Espanya tan peculiar. Perfecte que bategi Messi com el Di Stéfano del segle XXI, ara que La Pulga comença també a robar pilotes en defensa a la manera de La Saeta Rubia. Això no es tracta d'un canvi de cicle, frase de fortuna emprada i abusada mentre la balança encara no es decidia del tot cap a una o altra banda. I ara que el concepte imperi reclou en la seva història tants abusos del poderós, que se'l quedi el Madrid en propietat i passi als prestatges polsosos, amb clarobscurs, del segle XX. Avui, parlem d'una nova sobirania en blaugrana i color llampant, en tres dimensions, global i en xarxa, teixida durant un cicle de set anys i encara creixent cap al sostre de rendiment i èxits, feta de moltes peces i variades contribucions. Avui, que cauen plusmarques de fa mig segle, s'apleguen aquests signes per a un domini de nova sobirania, detalls similars als que marquen un punt i a part en la història i quedaran en la crònica a la manera del moment d'arrencada. Com quan l'arxiduc mor a Sarajevo a les mans d'un nacionalista serbi i ningú s'imagina encara la dimensió de la Primera Guerra Mundial.

Cert dia, la llegenda parla d'un nen argentí, de Rexach i del tovalló de paper a la terrassa. Afegiu-hi, temps després, l'empenta d'aquell grup del Powerpoint, els rínxols pacífics del mister holandès, el somriure d'un brasiler fantasiós. A la suma, l'escalada d'autoestima, l'abandó de certs fatalismes, l'arribada de Guardiola –l'home perfecte en el moment exacte–, Xavi, Iniesta, Puyol en maduresa. El model quallat, els tècnics a l'ombra: Vilanova, Seirul·lo, Buenaventura, cadascú al seu lloc, la paraula justa, mesurada. I ara, quan ja es regna, a punt la nova sobirania. No serà temps marcat. Si el Barça, la massa social que l'envolta i el país que l'allotja són capaços de contemplar l'evolució del fenomen i cimentar-lo, seran conscients de la potencialitat de llarga pervivència. La resta se n'adonarà en dues dates concretes d'abril: amb la visita al Bernabéu i amb la final de la copa. Es pot guanyar o perdre, però això ja no té marxa enrere. El Barça regna per als propers anys.