A contracorrent: Ryanair

L'opinió pública cata­lana ha cons­truït un dis­curs domi­nant, con­trari a la com­pa­nyia Rya­nair i a la seva presència als aero­ports cata­lans, espe­ci­al­ment al de Bar­ce­lona.

En aquest arti­cle vull defen­sar la neces­si­tat dels vols de Rya­nair als aero­ports de Girona, Reus i Lleida-Alguaire, i l'efecte benèfic que aquests tenen sobre l'eco­no­mia del ter­ri­tori. També con­si­dero la presència de Rya­nair a l'aero­port de Bar­ce­lona com una con­seqüència d'una decisió empre­sa­rial en una eco­no­mia de lliure mer­cat.

El 2010 Rya­nair ha estat la segona com­pa­nyia aèria d'Espa­nya, amb 26,6 mili­ons de pas­sat­gers, a molt poca distància dels 28,8 d'Ibe­ria; l'any 2009 la distància entre les 2 com­pa­nyies era d'11 mili­ons. Tot apunta que Rya­nair sigui, l'any vinent, la pri­mera com­pa­nyia d'Espa­nya.

A Cata­lu­nya, amb més de 7 mili­ons de pas­sat­gers l'any 2010 (4.615.000 a Girona,1.645.000 a Reus, 740.000 a Bar­ce­lona i uns 26.000 a Lleida.) també és la segona com­pa­nyia. Atès que Rya­nair aquest any només ha ope­rat 4 mesos a Bar­ce­lona, l'any 2011 serà amb segu­re­tat la pri­mera com­pa­nyia de Cata­lu­nya.

Qual­se­vol govern que es pre­o­cupi pel país i la seva eco­no­mia ha d'estar interes­sat a man­te­nir aquest impor­tant nom­bre de pas­sat­gers, la mei­tat d'ells turis­tes que apor­ten divi­ses i acti­vi­tat a les nos­tres pobla­ci­ons. Només els insen­sats poden pen­sar que es pot pres­cin­dir de Rya­nair. Només els igno­rants poden fer dis­cur­sos recla­mant la dis­mi­nució dels vols d'aquesta com­pa­nyia a Reus, Girona o Lleida.

El dis­curs cor­rent, molt desin­for­mat, diu: “La com­pa­nyia Rya­nair i el low cost són nefas­tes, el seu crei­xe­ment es basa en un ser­vei defi­ci­tari i en les sub­ven­ci­ons públi­ques que reben”. La rea­li­tat és que Rya­nair és la com­pa­nyia aèria més efi­ci­ent, i que rep ajuts públics i pri­vats, com altres com­pa­nyies, d'acord amb la nor­ma­tiva comu­nitària que els per­met per a la pro­moció dels ter­ri­to­ris.

En aquests moments els cos­tos ope­ra­tius de les prin­ci­pals com­pa­nyies que ope­ren a l'aero­port de Bar­ce­lona-El Prat són en cèntims d'euro per seient posat a la venda: Luft­hansa: 8,9; Ibe­ria: 7,8; Spa­nair: 6,7; Vue­ling: 5,2; Easy­jet: 5,0; i Rya­nair: 4,2.

Com es pot veure en aques­tes dades, Rya­nair és la que té una millor estruc­tura de cos­tos i per això és tan temi­ble, sobre­tot per les com­pa­nyies que no han fet els deu­res. Vue­ling (Clikair) va ser la res­posta que va haver d'impul­sar Ibe­ria per reduir cos­tos i com­pe­tir en el mer­cat i es defensa bé, Spa­nair encara té els deu­res a mig fer.

El govern de Cata­lu­nya ha impul­sat diver­ses línies d'ajut en forma de crèdit o d'injecció de capi­tal a Spa­nair, l'última d'uns 20 mili­ons d'euros ja per decisió del govern de CiU. Jo no qüesti­ono els ajuts a aquesta com­pa­nyia sem­pre que hi hagi un objec­tiu estratègic i un límit a les apor­ta­ci­ons. He dit repe­ti­des vega­des, també als actu­als res­pon­sa­bles del govern, que les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques no poden apor­tar els més de 300 mili­ons que es dema­nen per llançar els vols de llarg recor­re­gut.

Si com­pa­rem els 4 mili­ons de pas­sat­gers que porta Spa­nair a Bar­ce­lona amb els 4,6 mili­ons que Rya­nair porta a Girona o els 7 que arri­ben a Cata­lu­nya, hauríem de pen­sar que la petició i el pre­a­cord sig­nat entre l'AGI (enti­tat pro­mo­tora de l'aero­port de Girona, cons­tituïda per la Cam­bra, la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat) i la com­pa­nyia irlan­desa i pel qual aquesta es com­pro­met a por­tar un mínim de 4 mili­ons de pas­sat­gers l'any a canvi d'uns con­trac­tes de pro­moció de rutes per valor de 7,5 mili­ons d'euros, és molt bene­ficiós per a Cata­lu­nya. També són rao­na­bles i neces­sa­ris i d'acord amb la nor­ma­tiva euro­pea els con­ve­nis de pro­moció, ja sig­nats a Lleida i a Reus.

L'estratègia aero­portuària de Cata­lu­nya s'ha de basar en la poten­ci­ació dels vols de con­nexió i llarg recor­re­gut a Bar­ce­lona, per assen­tar les bases del Hub i per la pro­moció de vols turístics i les com­pa­nyies de baix cost a Reus, Girona i Lleida. En l'ante­rior etapa de govern vàrem negar qual­se­vol ajut a Rya­nair, Easy­jet o altres com­pa­nyies de baix cost per volar a Bar­ce­lona, en canvi vàrem pro­moure la cons­ti­tució de soci­e­tats i fons d'ajut públic-pri­vat per a la pro­moció dels vols als aero­ports regi­o­nals.

El nou equip minis­te­rial i els ges­tors d'Aena, també han estat sen­si­bles a aquesta estratègia cata­lana, i han aug­men­tat les tari­fes dels aero­port de Madrid i Bar­ce­lona, per fer-los menys atrac­tius a les com­pa­nyies de baix cost, i en canvi, ha dis­minuït les tari­fes de Girona i Reus per fer-los més atrac­tius

Els bene­fi­cis per al ter­ri­tori de Girona, Lleida o Tar­ra­gona- Reus dels pas­sat­gers de baix cost són molt ele­vats. Es cal­cula que un pas­sat­ger de Rya­nair gasta uns 95 €/dia, i que la mit­jana d'estada és de 4 dies, per tant cada pas­sat­ger gasta i deixa uns 380 €.

En xifres abso­lu­tes els turis­tes que arri­ben a través de l'aero­port de Girona injec­ta­rien més de 760 mili­ons d'euros, i els de Reus, uns 200 mili­ons. Els pas­sat­gers de Rya­nair apor­ten més de 1.300 mili­ons d'euros a Cata­lu­nya. Crec que estan molt ben emprats els pocs mili­ons públics i pri­vats des­ti­nats a l'atracció d'aquests pas­sat­gers.

L'actual govern de CiU diu que en aquests moments de crisi cal con­cen­trar els pres­su­pos­tos a poten­ciar l'eco­no­mia pro­duc­tiva. La pri­mera indústria cata­lana és el turisme, que repre­senta un 12% del PIB, a les comar­ques giro­ni­nes la millor inversió és la que es des­tini a la pro­moció del sec­tor turístic, que repre­senta un 20% del seu PIB, i la més efec­tiva és la que vagi a cap­tar l'arri­bada de turis­tes que uti­lit­zen l'aero­port Girona-Costa Brava.

Reus i Lleida ja tenen sig­nats com­pro­mi­sos de pro­moció dels vols, falta Girona. Espero que el nos­tre govern no ens falli i que no ens dei­xarà a la intempèrie.