La guerra dels fòrums
Del debat sobre els drets d'autor i la pirateria informàtica que ens ocupa des de fa temps se'n desprèn sovint una imatge romàntica i desaforada d'internet, com si la xarxa fos un àmbit de llibertat absoluta i sense cap límit (una concepció més llibertària que liberal, per entendre'ns). El debat va més enllà dels drets d'autor i de les condicions d'accés als continguts: també afecta el dret a la llibertat d'informació i d'opinió. Només cal fer un tomb pels fòrums per comprovar que el ciberespai és una selva on floreix la demagògia i l'insult, on l'anonimat empara exabruptes, intoxicacions interessades i sortides de to que sovint arriben a la injúria de persones ben honorables i amb nom i cognoms. Sovint no hi ha cap debat real, només un intercanvi de befes i d'improperis que no sabem d'on vénen ni si són interessats (¿per encàrrec, en algun cas?). Aquest model, a més, s'ha trasplantat a la televisió per la via dels missatges de text de telèfons mòbils. Deia Josep Pla que la majoria dels escriptors opinen perquè resulta més fàcil que descriure. Substitueixin descriure per argumentar, afegeixin que per parlar de veritat s'ha d'estar disposat a escoltar (i a deixar-se convèncer), i seran al cap del carrer. No hi ha res més antidemocràtic que el campi qui pugui i el tot s'hi val, perquè significa sempre la llei del més fort, al carrer i en els bits.
