Vides de sants, estampetes i renovacions

Semblava cansat sentir-te gairebé un hagiògraf del Barça dels records i ensumar aquesta ferum d'encens, covada entre aromes celestials quan, en sec, arriba Preciado amb les cartutxeres creuades, aquella cara de secundari bregat en dos-cents westerns, veu que li traspua franquesa obrera i et baixa a terra d'una plantofada. Què dimonis, en estat de levitació no guanyes partits. En somni inacabable, preciós, d'aquells que rodava Charlot quan el món era ingenu, tampoc. Tot s'acaba en aquesta vida, que deien les iaies quan es derrotaven pel pes de l'experiència. Malgrat que renovi Guardiola i la vida del sant que ens regala estampetes no conegui taca, sigui el seu historial ple de prodigis i propera la canonització. Els altres també tenen dret a piular, a obrir la boca i proclamar que és seva. Com va fer l'Sporting a El Molinón amb la decència d'aquells que cada matí s'alçaven per baixar a la mina, maleïda la gràcia, només per portar pa a la taula familiar. Gaudi no en vivien cap en arrencar negre carbó a les fondàries a canvi de quatre rals. Orgull el pot sentir tot la mareona després de comprovar com es van deixar pulmons i fetge aquells que compliren les instruccions de Preciado fins a l'extrem d'empatar amb el millor equip de sempre, que és diu aviat.

Res no canvia. Només recordar que algú et pot llançar l'estampeta per la cara quan la hi lliuris i cridar-te que és ateu. Que no creu en la religió nova acabada de crear. Reconeixeran la teva hegemonia, l'ultraterrenalitat del teu estil, la gràcia dels teus miracles constants que entren per la vista dels més escèptics. Tret de la religió protestant instaurada a Madrid, és clar. Però quan els vulguis traure el pa del cistell, s'hi tornaran. Obligació natural. Per molt content que t'hagi deixat la renovació terrenal del nostre déu. No ets immortal. No guanyes per desig diví. Amb quatre mesos de ratxa, ja era prou i massa, que a Astúries al segle passat s'hi feien revolucions, no ho oblidem, gent de morro ben fort. D'aquí al final, més val desar les explicacions de vides de sants, les estampetes i els al·leluies i optar per un esperit més pràctic. De conquesta de croades, diguéssim, a sang i fetge, guerrer. Com esperen el Barça del sant renovat de Santpedor, començant per Londres.