Sense María José Vázquez
Dol a ECOM, referència permanent per a les persones que lluiten contra la marginació subsegüent a la discapacitat física d'una persona. Una dona nascuda a Ponferrada l'any 1951 i que ha jugat, amb coratge modèlic, a favor dels drets de les persones amb discapacitats a Espanya, a Catalunya, a la ciutat de Barcelona i al seu entorn. Fa sis anys li va ser atorgada la Medalla d'Honor de Barcelona. El mot accessibilitat em remetia sempre als ulls intel·ligents d'aquesta dona decidida que, en lloc d'arronsar-se i d'assajar la coral de la resignació, es va bellugar –sí, bellugar com poca gent!– per reclamar respecte, dignitat, justícia, a favor de l'autonomia personal de les persones amb discapacitat. I ho feia des de baix, amb les persones com ella, en el marc de la Coordinadora de Grups de Base de persones amb disminució física a Catalunya.
Vaig ser convidat a participar en assemblees de l'ECOM. I recordo que vaig llegir en veu alta l'article 49 de la Constitució: “Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l'atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans”. ¿Per què articles com aquest, de la dita carta magna, semblen una més de les moltes declaracions d'intencions, més o menys benintencionades, però sense la preceptiva partida pressupostària i pla d'execució? ¿Per què la Constitució és una arma per prohibir actuacions a la majoria i no per exigir feina legislativa i feina executiva als dirigents polítics electes, en tots els nivells establerts de l'exercici del poder?
El meu petit homenatge a María José Vázquez serà la proposta d'un test-avaluació, als ajuntaments, a les comunitats autònomes i al govern de l'Estat, sobre la coherència en l'aplicació de l'article 49 de la Constitució. Amb la petició que quedin derogades totes les administracions que no es comportin, en aquest punt, amb graus de constitucionalitat certificables.
Em diran utòpic i ingenu, qualificatius que s'han aplicat, al llarg dels temps, a les lluitadores a favor del dret de les dones a votar o als ecologistes que volen evitar que tot això peti per culpa de la nostra desmesura col·lectiva. ¿Que potser María José Vázquez era ingènua i utòpica?
