Moure la muntanya

La llei de consultes, que va ser una de les il·lusions polítiques del conseller Ausàs i de l'ERC que va participar en el tripartit, també ha passat a formar part de l'àpat del Tribunal Constitucional, cada cop més copiós gràcies als aliments que li subministra la catalanitat. Era una llei possibilista, que prenia precaucions i es curava en salut. Procurava evitar d'envair competències estatals. Però és inútil. La susceptibilitat és sistemàtica i tota precaució és insuficient. El govern l'ha duta al Constitucional, que la sotmetrà als exàmens pertinents i que hi passarà el ribot allà on convingui. La justícia fa el seu paper en el manteniment de l'ordre, com probablement el farà en relació amb el partit basc Sortu i com l'ha fet, en una actuació conjunta i ben coordinada de justícia i administració autonòmica, en el tancament dels repetidors que havia distribuït Acció Cultural del País Valencià perquè es pogués veure TV3 al sud del Principat. La justícia com a eficaç instrument polític. “El dia que aquest país vulgui posar-se en marxa, el Tribunal Constitucional no ens aturarà”, va declarar Felip Puig arran de la notícia referida a la llei de consultes. Són paraules confiades, patriòtiques, un punt visionàries, sobretot després de veure què ha passat amb l'Estatut reformat. De vegades sembla que aquest país, per utilitzar els termes de Puig, vulgui posar-se en marxa. Tenim cops de geni, com el del 10 de juliol de 2010, flamarades, però després ens tornem a retreure. La muntanya ens sembla molt alta, altíssima, i una barreja d'ànsia i de prudència ens atura i ens impedeix de posar-nos en marxa de debò. Mentrestant, l'estructura jurídica espanyola està engegada constantment. Amb molta lentitud, si voleu, però tard o d'hora les sentències arriben, com va arribar per a l'Estatut, i tot té un determinat sentit i preserva un ordre concret. De moment estem a la defensiva, aixecant murs contra el vent de ponent o bé negociant, pactant, fent tractes i rondinant, com sempre. El gest, l'acte de voluntat que esmenta Puig, sembla incert i llunyà.