Montse Tura

No ha pogut ser, i tinc la impressió que no has estat l'única decebuda. No tant pel que deien les enquestes, sinó per les meves enquestes personals: la sensació que tinc jo és que una candidatura teva tindria més simpaties públiques que no pas la de l'alcalde vigent. I tampoc no crec que siguis ni més magnètica, ni més barcelonina, ni més bona alcaldessa; però segur que series més fresca i nova, qualitats que no van sobrades a can socialista.

Com a alcaldessa i consellera vas aconseguir una cosa que en política val el seu pes en or; no cremar-te. Molt pocs passen per tantes responsabilitats i en surten amb la pell tan hidratada. Quan el principal problema a l'Ajuntament de Barcelona no són ni les persones ni les ideologies, sinó la sequedat de molts anys, no hauria anat gens malament una bona dosi Tura. Cara enfora, com a mínim, s'hauria pogut canviar el signe socarrat que assalta la institució.

Hi havia uns temps que es deia que, a Barcelona, els socialistes guanyarien encara que presentessin un sofà. Ara hi ha qui diu que no hi haurà manera, ni que presentin una chaise longue amb la Shakira despullada i ajaguda al damunt. Bé, no sé si hi estic d'acord, com a mínim en el cas de la portentosa colombiana us juro que jo m'ho pensaria molt, o si més no m'ho miraria molt i amb gran interès antropològic. I tornant al teu cas, Montserrat Tura... Bé, aquest dilema ara ja no el tindrem, o sigui que la chaise longue te la guardem per a millor ocasió. Una altra primària serà.