Nit d'eufòria

En aparença, les primàries per escollir el candidat del PSC a alcalde de Barcelona van concloure dissabte al vespre amb l'eufòrica proclamació del vencedor, Jordi Hereu. Fa l'efecte, però, que, segons quins siguin els fets que s'esdevinguin més endavant, i sobretot en la convocatòria electoral del maig, d'aquestes primàries se'n parlarà temps i portaran una cua que potser arribarà fins al congrés socialista de la tardor. En les imatges que TV3 va oferir, amb una llarga connexió en directe per assistir a la lectura dels resultats, es confrontaven dues dinàmiques oposades. D'una banda, la presència de Tura i Hereu junts a l'escenari indicava una voluntat de representar, de cara als mitjans, una imatge d'unitat entre companys, de fraternitat socialista, de fair play. Tenim opinions i criteris diferents, però treballarem junts per al projecte comú. Aquesta era la idea, formal i habitual en aquests casos, que es volia comunicar. D'altra banda, però, entre els partidaris d'Hereu hi havia un entusiasme sorollós, forçat i probablement excessiu si es té present que el triomf era sobre una companya de partit i no pas sobre el candidat d'una altra formació política. Aclamaven Hereu, cridaven i interrompien les seves paraules. Tura aguantava la situació, amb una expressió continguda. Els hereuistes, diguem-ho així, amplificaven la seva eufòria tant com podien, fins al punt que el mateix Hereu semblava incòmode, mentre que el vencedor i la derrotada miraven d'interpretar una escena més convenient, menys apassionada i més diplomàtica. El contrast cridava l'atenció. És probable, doncs, que aquestes expansions de la nit del 19 de febrer siguin evocades en els dies posteriors al 22 de maig, sobretot si Hereu perd l'alcaldia. Si la manté, el veredicte dels ciutadans confirmarà que l'opció majoritària dels militants i simpatitzants de la federació de Barcelona era encertada. Si no, en sentirem a parlar. Això a banda les conseqüències que pugui tenir de cara al congrés socialista de la tardor. El mapa és complex i cada possibilitat n'obre d'altres.