Lliçó de democràcia

Tot i el merescut protagonisme que ha obtingut Gràcia Decideix aquest cap de setmana per l'impressionant resultat assolit en la marató de vot anticipat en què han participat gairebé un terç dels graciencs i gracienques, un servidor va participar de la festa de Sants Decideix, que també era aquest cap de setmana. Coses de veïnatge. L'ambient va ser fabulós i, tot i haver votat ja fa temps en la consulta, va ser una jornada festiva magnífica. Però allà vaig conèixer una anècdota que, a més, em va permetre tornar cap a casa amb una mica més d'enriquiment de la saviesa popular: una senyora emet el seu vot (no sabem si favorable o contrari a la independència, tant se val) i un dels membres de l'organització li agraeix la participació. Ben molesta per l'agraïment recrimina, amb to de mare que renya els fills, és a dir amb estimació, que li donin les gràcies per un acte que ella –manifesta enèrgicament– considera un dret però també un deure. Insisteix que votar en la consulta sobre la independència és un deure de ciutadania i que, si s'ha de donar les gràcies a algú, és als milers de voluntaris de les consultes, ja que la tasca que desenvolupen per donar la veu al poble no és cap deure, atès que són les nostres institucions públiques, començant pel govern de la Generalitat i acabant pels ajuntaments, les que hi haurien d'estar obligades en tant que dret democràtic de la ciutadania. L'estupefacció dels organitzadors es veu que va ser majúscula i la reflexió, profunda. Tota una lliçó de democràcia d'una simple ciutadana que té les coses molt clares. Més que molts dels nostres polítics.