Rebel·lar-se contra l'exclusió social

En Salva ens va emocionar a tots. La veritat, que feia temps que no assistia a una lectura de tesi doctoral amb tant públic i on el contingut emocional del relat de l'investigador pogués afectar tant l'audiència. Potser, perquè el contingut estava extremadament vinculat amb l'experiència vital de l'autor –ideòleg del jardí Miquel Martí Pol de la Universitat de Vic–, i qui tenia gran part dels qui l'havien vist créixer personalment i professionalment a la sala; potser, perquè l'amic Salvador Simó havia plantejat una tesi doctoral valenta, amb una argumentació audaç i que feia una defensa pública del paper actiu que ha de tenir la universitat per superar els reptes d'avui en dia. Federico Mayor Zaragoza, president del tribunal, així ho va interpretar.

Més enllà del títol La Palabra y la Acción: lucha contra la pobreza, salud (ocupacional) y ciudadanía a través de nuevas praxis universitarias, aquesta tesi obre una porta a la reflexió que com a acadèmics hem de jugar en un món que, com sentia Lluís Bassets explicar, viu ja “en constant revolució”. La institució universitària ha de jugar un paper actiu en un entorn que mostra descontentament, que tan sols amb una guspira a la xarxa es pot encendre un foc de proporcions inimaginables pels seus incitadors (i, si no, que els ho diguin als líders de la revolta de Tunísia). Durant l'acte acadèmic, el qui va ser director general de la Unesco va enaltir el paper de la universitat, “no com a far, sinó com a torre de vigia; anticipant-se a la realitat per donar als nostres descendents un futur millor”.

Més enllà dels discursos totalitaris, matisats per les realitats particulars de cada sistema social, cada universitat ha de poder exercir el lideratge del seu entorn. La UVic –a casa d'en Salva, o un mateix servidor–, com a node principal d'una xarxa d'interessos a la Catalunya central; però amb la mirada posada a la globalitat buscant sinergies amb altres institucions semblants. Els projectes terapèutics amb persones amb risc d'exclusió social que analitza el treball del Salva reflecteixen una realitat particular –i més, havent-ho treballat amb metodologia qualitativa–, però aixequen la bandera que amb més orgull pot enarborar la universitat del segle XXI: la de l'acció social, la cooperació i la contribució al desenvolupament del país.