Abús de prudència

Algunes iniciatives cíviques tenen una acumulació de voluntat i d'il·lusió que no troben correspondència en les institucions públiques, que no només van tot darrere sinó que, sovint, fan el ronsa. Les explicacions que el portaveu del govern català, Francesc Homs, va donar sobre el conflicte que ha generat la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià i sobre la reunió prevista entre els presidents Camps i Mas per tractar d'aquest tema –a un nivell secundari en relació a d'altres– denoten la incomoditat i l'ànsia amb què s'afronta l'afer a la plaça de Sant Jaume. Incomoditat i ànsia disfressades de prudència. Estem parlant d'un govern alguns membres del qual, com el mateix president, utilitzen un llenguatge més agosarat en els temes d'identitat i d'aspiracions nacionals i tenen, en aparença, uns propòsits més ambiciosos que els de Jordi Pujol i els seus governs entre 1980 i 2003. Però en afers com el que esmentem poca cosa ha variat. Hi ha un suport verbal a Acció Cultural del País Valencià, hi pot haver fins i tot suport econòmic, per vies diverses, però mentre el PP valencià no dubta a utilitzar les institucions per executar la seva política repressiva, la resposta institucional d'aquí sempre és moderada i frenada per la prudència. I el fet no és pas exclusiu de CiU. La resolució aprovada dimecres al Parlament ho demostra. El govern anterior, del tripartit, durant el qual ja es van tancar alguns repetidors de TV3 al País Valencià, va procurar desviar la responsabilitat cap al govern espanyol i el cèlebre afer del múltiplex pendent. Aleshores ens va estranyar fins i tot l'actitud de la mateixa TV3 que, en els informatius, va donar poc relleu a uns fets que l'afecten tant. Ara, almenys, TV3 n'ha parlat més i hi ha donat més prioritat. La situació és paradoxal. El conflicte només el poden resoldre els governs, però, tret de l'obsessió anihiladora del PP valencià, els altres premen el fre. En canvi, els ciutadans, i sobretot ACPV, hi aboquen esforç i entusiasme, però no ho poden resoldre. Trist, ben trist.