Reinventar l'empresa
El procés de globalització i el seu impacte sobre les empreses europees està conduint a una onada de revisions dels marcs laborals tant de drets com de condicions salarials. L'Estat espanyol ho està abordant com sempre tard i no sempre en l'òptima direcció. I resta molt per fer en aquest camp. Transcurs inevitable i que ha de tenir com a objectiu prioritari la solidaritat interprofessional i intergeneracional de la gent assalariada per tal de garantir a tothom les mateixes oportunitats d'ocupabilitat.
He estat sempre partidari d'alinear-nos amb les millors pràctiques de la concertació social dels països nòrdics: salari vinculat a productivitat, convenis d'empresa sobre un marc de mínims, limitació dels subsidis d'atur a qui no busqui feina, supressió dels sistemes extraordinaris com el PER, etc.
Però molts cops l'empresariat, apuntant només en aquesta direcció, oblida un element fonamental. Per aquesta via, per millores en la flexibilitat laboral que s'introdueixin, mai s'atraparan els nivells de precarietat i de baixos costos laborals dels països en vies de desenvolupament. Per tant, és una cursa inútil que només es pot guanyar amb major productivitat deguda a sistemes innovadors de producció i afegint valor als productes. I amb una revolució en el model d'empresa. En això m'agradaria fer dues pinzellades.
Fa uns pocs anys, en les jornades Inter Acc1ó que munta l'agència catalana de suport a l'empresa vaig tenir ocasió d'escoltar en persona un reconegut expert en estratègia en negocis de l'Escola de Negocis de Harward i la London Business School: Gary Hamel. Hamel afirmava, en síntesi, que a les empreses continua exigint-se, en general, disciplina i eficàcia. Però que això, a tot estirar, assegura només la tercera part del rendiment possible. Deia que perquè en traiem el 100% cal eficiència, creativitat i passió; i que això només s'assoleix amb la llibertat.
La meva reflexió fa un pas més que Hamel. Quina és l'única manera que les empreses de les democràcies occidentals tenen per guanyar la partida a les empreses de les autocràcies dels països emergits o emergents? Fent una revolució en la gestió de l'empresa que obtingui de tots els seus empleats eficiència, creativitat i passió. Mentre les empreses xineses, posem per cas, continuaran en el model capitalista arcaic de disciplina i eficàcia.
Ara bé, la condició per fer el salt en productivitat i innovació és la llibertat. És a dir, cal democratitzar les empreses, en el sentit de fer-les participades. Les estructures piramidals, la marginació de la innovació al departament de R+D o a la intuïció de l'empresari, l'opacitat dels comptes davant dels treballadors, la no-participació d'aquests en els guanys i les pèrdues de forma coresponsable són autèntics obstacles per avançar cap a una empresa excel·lent en el marc occidental.
Ho deia telegràficament Hamel: menys jerarquia i més comunitat; menys crides i més conviccions; menys caps i més lideratges; menys assignacions i més compromisos; en definitiva, menys management i més llibertat.
El personal de les empreses ha de practicar un autocontrol i no un control provinent d'un munt de normes i regulacions i d'una supervisió rigorosa, perquè no podem tornar als models organitzacionals verticalistes de fa trenta o quaranta anys. Així doncs, haurem de reinventar una gestió no burocràtica que no ofegui l'adaptabilitat o la capacitat de resposta de les empreses occidentals als reptes de l'economia global. Haurem de reinventar l'empresa.
