El joc del ‘swap'

D'un pro­ducte ban­cari que es digui swap, jo no me'n refi­a­ria, no sona gaire bé. Amb tot, a alguns inver­sors, en temps de bonança, els va sonar a diner fàcil, i hi van que­dar ben engan­xats. Per a qui no n'hagi sen­tit par­lar, el swap és una mena de joc, entre el cli­ent i el banc, vin­cu­lat a un préstec o hipo­teca, segons el qual, si el tipus d'interès puja per sobre del pac­tat, l'enti­tat paga al cli­ent, però si baixa del nivell acor­dat, és el cli­ent qui ha de pagar al banc. I clar, amb la crisi, els interes­sos estan per terra i aquells que van jugar al swap els ha tocat pagar. En el joc diuen que la banca sem­pre gua­nya. A Girona, però, almenys en un cas, la banca ha per­dut. Segons el jutge, s'ha demos­trat que l'enti­tat no va expli­car ni les regles i ni el risc del joc. De petit em van ense­nyar que els bancs et rega­len un parai­gua quan fa bon temps i te'l tre­uen quan plou. Doncs això, bon swap!