Benvinguts al club
El senyor Javier Godó, president del Grupo Godó, que és l'empresa de comunicació més potent de Catalunya, ha anunciat que el diari La Vanguardia traurà, també, una edició en català a partir del maig, sense deixar de publicar la tradicional edició en llengua espanyola. A banda que escriure o llegir sobre un diari des de les pàgines d'un altre diari sempre és delicat, hauríem de coincidir en l'opinió que, informativament parlant, la decisió del Grupo Godó és important i, des del punt de vista de país, també. Si La Vanguardia, a partir del maig, també, es publicarà en català: benvinguts al club. És una decisió d'un simbolisme altíssim en un país que, sovint, perd, entre altres batalles, la dels símbols. A més, és una decisió de risc en una època en què els indicadors sobre l'ús social del català marquen un lent però obstinat retrocés i en què els marcs jurídics no semblen favorables a ampliar els àmbits de normalitat de la llengua, sinó al contrari. Segur que el gran argument del Grupo Godó per a decidir-se a publicar La Vanguardia també en català té a veure amb les raons de mercat, més que per qüestions sociolingüístiques o, menys encara, patriòtiques. De fet, l'argumentari exposat pel mateix Javier Godó (complicitat amb la llengua materna de molts lectors, subscriptors i anunciants, i català idioma propi del país) era tant o més vàlid fa trenta anys que avui. És a dir, que el pas s'ha fet “després de tres dècades de recuperació de la democràcia a Espanya i de l'autonomia a Catalunya”, segons explica el mateix Godó. És un pas endavant però per al qual s'ha trigat trenta anys. Sóc partidari que ens quedem més amb el pas endavant que amb les tres dècades de prudència. Probablement, l'èxit de RAC 1 (del Grupo Godó i exclusivament en català) és la gran raó de mercat que ha fet engegar La Vanguardia en català. Alhora que la mateixa raó podria justificar l'edició, en català, del diari El Mundo Deportivo, que no està anunciada. Desconeixedors absoluts de les raons profundes i de les persones que han influït en la decisió, i de la jerarquia que s'establirà entre les dues edicions, simplement hauríem d'interpretar la decisió com un pas endavant de país.
