4 columnes

Benvolgudes i benvingudes, totes quatre. Feia 82 anys que no hi éreu i ahir, retallades contra el pla de Barcelona, semblava que mai no haguéssiu marxat. Com totes les colles de quatre –quatre gats, quatre camins, quatre cases–, us feu familiars i amigables de seguida. No hi ha agressió, no hi ha delicte estètic, per molt que diguin quatre arreplegats del disseny cosmopolita. Més aviat al contrari; sou el record senzill, robust i petri de la pervivència. Sou poble i el poble és en vosaltres.

Alguna de les autoritats que us ha inaugurat es va oposar en el seu dia, gairebé amb les ungles, a la vostra restitució. Bé, així és la política; un dia volen trepitjar el vostre record, barres de granit, i al cap de poc se us han d'empassar, l'una rere l'altra, per allà on cou més. I suposo que vosaltres, refiades i dreçades, amb mitja rialleta entre escletxes, us burleu del mort, es digui Primo o es digui Franco, i del qui el vol vetllar, sigui d'esquerres o de dretes o d'extrem centre.

No patiu per la posteritat, pilars d'ahir i de sempre. Els catalans mai no hem estat gaire amics de l'èpica perquè diem que ens fa pànic el ridícul. Però vosaltres sabeu prou que el problema no és ni el ridícul ni l'estètica ni l'ètica. El problema de debò és que no sabem guanyar. De perdre sí, en sabem un munt, i no hi ha nació sota la capa del cel que fracassi amb tanta solemnitat i grandesa com nosaltres. O sigui que aguanteu dretes, perquè sou l'excepció vertical a la ruïna horitzontal, ran de terra, que sol ser aquesta terra.