Dormir al caixer

El mateix dia que els jugadors del Barça sortien a entrenar-se vestits, per primer cop, amb la samarreta que duia la propaganda de Qatar Foundation, el president Zapatero era rebut pel primer ministre de Qatar al palau governamental de Doha. És una d'aquelles coincidències que, més enllà de l'anècdota, perfilen la realitat. I la realitat és que, ara i aquí, es necessiten els diners que tenen allà. Els necessita el Barça que, com és fàcil recordar, l'estiu passat va travessar una situació econòmica força compromesa, fins al punt que va haver de traspassar un jugador per poder pagar la nòmina dels altres. O almenys això és el que es va dir. El nom de Qatar Foundation figura, de moment, a les samarretes d'entrenament i més endavant serà a les de competició. La presència d'aquesta publicitat ha provocat una polèmica que s'apaivaga quan s'esmenten les quantitats que pagarà l'anunciant. Així, doncs, els diners aquí s'han fos i cal anar a buscar-los on n'hi ha. És el denominador comú de les relacions del Barça i de Zapatero amb Qatar. El món està canviant molt en poc temps i, en l'ordre econòmic, passen coses inimaginables, que ens tenen esbalaïts i situats en la sorpresa permanent. I, sobretot, en la indignació. La qüestió de les caixes d'estalvi, per exemple. No cal recular gaire per veure com han passat del pa a les engrunes. El mateix dia que els jugadors del Barça estrenaven aquella publicitat, ens deien que Zapatero havia aconseguit que els qatarians inverteixin 300 milions d'euros en les caixes espanyoles. L'endemà va passar la bacina a Abu Dhabi. Allà li van prometre 150 milions més. La xocolata del lloro, perquè el mateix dia també llegíem que Catalunya Caixa tota sola necessita captar 1.700 milions de capital. Mentrestant una delegació de la Confederació de Caixes d'Estalvis marxava cap a la Xina, Singapur, Hong Kong i Tòquio per fer el mateix que Zapatero: buscar inversors i diners. Com hem arribat a tanta indigència? És complicat d'entendre, però, en l'economia global, hem passat de tenir caixes a dormir al caixer.