Atur

De totes les experiències que un pot passar a la vida, una de les pitjors és quedar-se sense feina. Sé del que parlo perquè jo mateix vaig haver de passar per aquest tràngol. Amb l'empresa tancada de cop i sense cap indemnització a la butxaca. Després d'uns primers dies que et sembla que estàs de vacances pagades, de cop despertes. Te n'adones que els ajuts oficials no duraran tota la vida i que has de buscar-te un altre lloc on guanyar-te les garrofes. El drama arriba quan busques i no trobes. Per cert, que ni llavors ni ara he entès mai la gent que, quan perd la feina, fa una celebració amb tota la resta de companys. Quedar-se tirat al carrer és res que mereixi una fartanera? Home, si parléssim que, després, has trobat una altra feina, ja seria diferent. Però fer joguina amb una desgràcia...

Catalunya ha tornat a registrar els 600.000 aturats. Escric ha tornat perquè aquesta trista cota ja la vam assolir el març de l'any passat, tot i que llavors alguns van passar-hi de puntetes perquè, és clar, representa que governava l'esquerra i el bon rotllo; no com ara, oi? S'ha de confiar, doncs, que els pròxims mesos tornaran a crear-se llocs de treball, encara que tampoc hi haurà per llançar coets. Perquè aquests contractes acostumen a ser de temporada i de nul valor afegit.

Aquí no hi ha cap recepta fàcil. Jo no sé si la recuperació a Catalunya començarà el 2012 o més enllà. L'únic que sé és que només hi ha una política progressista possible: la que generi més llocs de treball. La resta és fer demagògia amb ideologies mortes del segle XIX.