Catalunya dins el món global
En el món petit d'avui en dia, en l'espai sense fronteres d'internet, Facebook, Twitters, etc., tothom està ja en el món global, però nosaltres tenim un repte a afegir, hem de ser-hi amb les nostres institucions de govern i de cultura com a poble i nació pròpia. Per fer notòria l'autonomia que tenim avui, per enfortir el que pugui passar en un futur no gaire llunyà, que penso que passa de forma necessària per la independència dins una Europa unida. L'Espanya només ens vol de forma injusta i desigual, per concepte és enemiga de la nostra llengua i cultura, des de 1714 fins avui. Tant la dreta com l'esquerra, des de la gent del món de la ciència, el pensament i la cultura fins als més rudes i primaris sentiments d'estómac de la gran majoria de la població.
Tots els que hem format part de la presència pública catalana al món sabem que Espanya com a estat no ens representa. No solament pel desastre i petulància sàtrapa de la majoria del cos diplomàtic que abandona els ciutadans espanyols a la seva sort quan té algun problema, sinó de forma més que evident per la manifesta hostilitat quan en una activitat cultural la presència catalana coincideix amb una d'espanyola. L'actuació sempre és la mateixa, des d'intentar suprimir-la usant el pes polític internacional de l'Estat fins a minoritzar-la com sigui. Per la via civil o per la via criminal. Sense mitges tintes. Fora els catalans.
La presència de tants centres catalans arreu del món des de mitjan segle XIX fins al present respon a la necessitat de crear un aixopluc propi per fer front a la indefensió econòmica, cultural i lingüística. L'Espanya oficial no els servia de res, encara menys pel que fa a la defensa de la personalitat i identitat nacional. Al contrari. A Cuba, Argentina, Mèxic o França la història ens mostra els continuats casos d'actuacions oficials espanyoles per ofegar les activitats catalanes. És per això que era elogiosa l'actitud d'Esquerra al govern tripartit de potenciar Catalunya al món i dolia que ni des del PSC ni IC res es fes en aquesta direcció, més aviat la indiferència, si no la traveta deslleial.
Ara Artur Mas vol seguir i recuperar amb potència creixent la línia més ferma. Passa des d'explicar al cos diplomàtic qui som, com som i el que volem fins a intentar posar que el mapa de Catalunya figuri a les cancelleries de tot arreu. És l'actitud més intel·ligent; si comerciem amb la Xina, USA o amb el Japó és bo que ens coneguin més enllà dels diners que genera el comerç que hi fem o ells fan. Però cal tenir en compte que cal prioritzar els països que més ens poden ajudar pel present i futur. En primer lloc la Unió Europea, i en aquest cas Alemanya i França de forma prioritària. El país germànic és la màquina del progrés europeu, el d'economia més sòlida, qui aporta més a la zona euro. Seria bo que es potenciessin relació i raó, cultura i idioma. Que es posés fi a certs prejudicis històrics que avui en dia no responen a res. Hem de pensar que Alemanya és un país federal, que sempre ho ha estat i sap el que vol dir el fet nacional. Van estar mig segle dividits per la passada guerra freda i saben, ho han demostrat, defensar una nació que vol decidir per si mateixa. Només cal recordar Eslovènia o Croàcia i més llunyanament la descomposició de l'URSS.
L'altre cas, dins d'una lúcida actuació en el conjunt europeu i internacional, és el tracte i la cura exquisida vers l'Estat francès, és d'una evidència que no necessita explicació. Hi ha partits catalans que reclamen fer el dia a dia vers el reconeixement internacional de Catalunya, que s'ha de treballar des d'ara mateix, tenen tota la raó del món. Cal no oblidar que és des de l'excel·lència, el coneixement, la recerca i la cultura des d'on podem aconseguir afinitats que obrin comerç i mercats, però que sobretot aconsegueixin unes complicitats que afermin el valor del dret a decidir i que frenin actituds espanyoles no democràtiques o fins i tot agressives.
