Bitllet d'anada i tornada

Aquesta suposada pugna entre el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat espanyol per veure qui paga la retallada del preu dels trens de rodalies que ha decretat el segon em fa l'efecte que és un bitllet d'anada i tornada. D'entrada, l'amenaça del govern de Mas fa més temença a l'usuari català que a Madrid. Si el govern català no paga la retallada, al final el que acaba passant és que l'usuari de Rodalies català pagarà més car el bitllet que a la resta de l'Estat, als quals se'ls rebaixarà el preu en bona part gràcies a un dèficit fiscal que paguem els catalans. És a dir, un cop més paguem per duplicat i a sobre tenim un pitjor servei. A més, ara surt el ministre de torn de Zapatero per fer-se el bondadós i prometre que ja ens faran un favor i pagaran ells la factura, perquè els pobres catalans puguem tenir el bitllet més barat. Una promesa de pagar-nos amb el nostre propi diner, mentre un cop més des de Catalunya fem una plantada en allò que ens poden driblar sense cap problema, sense afrontar la plantada de debò que és aquella que no ha de permetre per més temps un finançament que està consumint aquest país degradant-ne totes les estructures financeres, empresarials, de serveis i d'infraestructures fins a l'extenuació. Una indignitat que només és comprensible que el govern espanyol pugui realitzar any rere any, perquè compta amb la passivitat de la majoria dels partits catalans. Enviem a Madrid molts memorials de greuges, però reitero, amb bitllet d'anada i tornada, perquè en el fons no hi ha voluntat política per desenganxar vagons, o, si més no, que si hem de fer de locomotora, com a mínim el maquinista l'hauríem de poder posar nosaltres.