Cesc

Seràs sempre el noi desitjat de Can Barça? El món culer encara es fa creus de com et vas poder escapar a la xarxa de la Masia, que si alguna virtut ha demostrat és la d'importar jugadors, no pas d'exportar-los. Tu ets l'excepció que confirma la regla, i la teva carrera a l'Arsenal, lesiva per a alguns, no té res a veure amb les teves qualitats humanes o esportives. Té a veure amb el mercat internacional del futbol, que no es regeix per fidelitats ni per afectes.

La teva adhesió als colors blau i grana sempre ha quedat clara, mai no te n'has amagat, ni de jovenet ni ara de més gran. Quan entrenaves a les instal·lacions del club, potser eres el noi més feliç del món; i quan els teus pares es van separar, el teu millor consol va ser rebre la samarreta que et va obsequiar el teu gran ídol, un tal Pep Guardiola. Que avui no puguis jugar a les seves ordres és potser una injustícia del destí, però què vols fer-hi, aquí hi mana el mercat internacional del futbol.

No crec que se t'emporti el Reial Madrid, però. És obvi que dilapidarien una fortuna per arrossegar-te al Bernabéu, i que el mal moral que farien al Barça seria colossal. Amb tu, el Madrid tindria un trumfo per desmoralitzar l'etern rival, però abans de fitxar-te hauria de superar dos obstacles insalvables. El primer, que allà ningú és capaç de pronunciar el teu nom. El segon, que el mercat internacional del futbol, el qual no es regeix per fidelitats ni per afectes, tampoc no es regeix per traïcions i tírries. Amb el permís de l'entrenador Mourinho.