La gran Barcelona

De Barcelona se'n diuen moltes coses. Segurament hi ha tantes idees de Barcelona com barcelonins i barcelonines. Però quan qui parla de Barcelona és Oriol Bohigas cal parar atenció. Compte! No vol dir que s'hi hagi d'estar d'acord forçosament. Però cal parar l'orella i reflexionar. L'actual president de l'Ateneu Barcelonès forma part de l'esperit de la ciutat. És arquitecte però també un artesà de les idees amb què s'ha anat modelant la capital catalana les darreres dècades. Per això, quan amb motiu de l'anunci que se li atorga el merescut Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria TV3 li va fer una curta entrevista, vaig escoltar atentament. I déu n'hi do el pòsit de la seva reflexió sobre Barcelona. O més ben dit, crític amb l'articulació de l'actual àrea metropolitana de Barcelona. Bohigas apostava en aquelles declaracions per una gran Barcelona. O sigui, per l'eixamplament de les fronteres municipals amb un únic govern local que permetés, segons l'arquitecte, unificar i coordinar les importants polítiques de tot tipus (infraestructurals, de serveis, habitatge, mobilitat, projecció, etc.) que aquesta grandíssima àrea urbana del nostre país requereix. L'objectiu seria aconseguir una millor ordenació de l'urbs i alhora incrementar la seva potència demogràfica, cultural i econòmica. Bohigas plantejava l'àrea metropolitana com un error. Al marge de les reaccions legítimes dels localismes metropolitans, no acabo de compartir aquesta idea de gran Barcelona. A alguns, no dic que un d'ells sigui Bohigas, els agradaria tenir una ciutat estat amb prou potència per figurar en el mapamundi. Jo crec més en la necessitat que Barcelona sigui una ciutat capital d'Estat. No la capital d'una regió metropolitana, sinó d'un país que es projecta al món de manera conjunta amb l'àrea metropolitana, com una Barcelona tota ella però diversa i plural, en què la ciutat dels deu districtes i els 73 barris colideri l'àrea i el país des del diàleg amb el seu entorn i la resta de la nació.