Com criatures

El govern espanyol decreta: ara, en comptes d'anar a 120 km/h com a màxim per les autopistes i autovies, anireu a 110 km/h. Explica les raons de la mesura: s'ha d'estalviar diners en la factura del petroli, que tot és d'importació i caríssim. En canvi abaixarem un 5% el preu dels transports ferroviaris. Ho presenten com una mena de torna, de compensació. Se suposa que hi deu haver un nombre indefinit de ciutadans –en les estadístiques de Rubalcaba el nombre deu ser prodigiosament exacte– que, avorrits perquè en comptes d'anar a 120 km/h ara els fan anar a 110, deixaran el cotxe al garatge i passaran a ser devots i exemplars usuaris del transport públic. Tot aquest plantejament molesta bastant, primer de tot per una raó diguem-ne moral: pel tractament dels ciutadans com a ramat i com a menors d'edat. Ara no anireu a 120 km/h sinó a 110 i, a més, us tirarem una mica de panís perquè piqueu i agafeu el tren. Però, què és això? A més, no us penseu pas que la mesura durarà sempre més. Durarà fins que ho considerem oportú i vulguem tornar a apujar els bitllets i us deixem tornar a augmentar aquests 10 km/h més que ara us restem. Molesta també per l'amenaça econòmica i per la coerció ecològica. Els qui correu a més de 110 km/h i us atrapem amb els radars, ho pagareu. No solament esteu vulnerant les disposicions del govern, sinó que també esteu contribuint a l'escalfament global a través de l'emissió de gasos. I encara molesta perquè el rigor d'aquestes mesures ha estat contestat per especialistes, també amb números a la mà, i per les decisions d'altres països europeus que, en comptes de disminuir els màxims permesos de velocitat, els han apujat. Davant d'aquesta manera de tractar els ciutadans hi ha diverses actituds de resposta, que es poden resumir en dues: d'una banda l'obediència i la comprensió més o menys resignada, i de l'altra la indiferència i anar fent cadascú la seva, tot assumint els riscos que se'n derivin. Res, però, no evita el malestar de veure'ns tractats com criatures.