Excepció cultural

És de tots sabut que la crisi, la situació financera, la manca de recursos i el greuge comparatiu lacerant de la balança autonòmica, obliguen el govern a fer retallades de tota mena. Hi haurà menys escoles i no tots els mestres que fan falta, hi haurà més llistes d'espera i més cues als hospitals, hi haurà menys carreteres. Són els punts clau de la retallada, que afecta sectors capitals a l'hora d'avaluar l'estat de l'estat del benestar. També hi haurà restriccions a la cultura. El conseller Mascarell ha parlat d'un 15% a un 20%, un percentatge de disminució que afectarà equipaments, festivals, congressos i, per descomptat, creadors. Un percentatge que encara fa recular més la migradesa de l'1% que la Generalitat hi destina. A partir d'aquesta notícia, s'ha organitzat un bon rebombori. Han protestat primer els que podem englobar sota l'epígraf d'agents culturals: tots aquells que, d'una forma o una altra, dediquen els seus esforços a l'enaltiment de l'esperit, per dir-ho d'una manera que és una mica rimbombant però ajustada a la realitat. Després, han aparegut a l'escenari organismes com el CoNCA, que depèn de la conselleria i que protesta contra la retallada, en una maniobra ben peculiar. I també el Cercle de Cultura, creat entre d'altres pel mateix Mascarell a semblança del Cercle d'Economia, que aposta per l'“excepció cultural”, és a dir, per la necessitat de no incloure la cultura en el sac de l'esgarrapada pressupostària. Carreguen contra la política, però és com si Mascarell els hagués demanat que ho fessin per poder tenir arguments a favor quan hagi de discutir amb Mas-Colell. Deia “enaltiment de l'esperit”, però també podia haver dit factor econòmic. La gràcia de la cultura és que és sobrera i inútil (ni guareix, ni fa volar els avions) des d'una perspectiva primària. La seva inutilitat es basa en la idea que alimenta individus i nacions amb un menjar que no és sòlid sinó fet de vapor. De perfum. Inútil per a la immediatesa. Imprescindible per sobreviure. I no solament fundadora de la identitat sinó generadora de riquesa material.