Articles

Xocolata espessa

La fi dels municipis petits

La pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals i la crisi econòmica tor­nen a posar sobre la taula un tema recur­rent: l'eli­mi­nació dels muni­ci­pis petits.

Es diu que amb l'actual situ­ació econòmica cal sim­pli­fi­car admi­nis­tra­ci­ons, que no podem supor­tar tants càrrecs muni­ci­pals, que no té cap sen­tit man­te­nir ajun­ta­ments en pobles de 50, 100 o 500 habi­tants, que cal agru­par-los en muni­ci­pis més grans, i un llarg etcètera.

L'argu­ment econòmic ser­veix d'excusa per inten­tar afe­blir el sis­tema democràtic una mica més. La pro­xi­mi­tat entre els elec­tors i els seus repre­sen­tants és un ele­ment de qua­li­tat democràtica que, en comp­tes d'inten­tar diluir, s'hau­ria de poten­ciar. Per man­te­nir aquesta pro­xi­mi­tat, per exem­ple, els mem­bres del Par­la­ment britànic –alts fun­ci­o­na­ris i minis­tres inclo­sos–, acos­tu­men a obrir la con­sulta (ells en diuen sur­gery) periòdica­ment al seu dis­tricte elec­to­ral i a aten­dre per­so­nal­ment els ciu­ta­dans que dema­nin cita, com si fos­sin met­ges.

No és cert que l'existència de molts muni­ci­pis sig­ni­fi­qui més des­pesa. La majo­ria dels petits ajun­ta­ments estan for­mats per ciu­ta­dans que no cobren o que per­den diners per dedi­car-s'hi. Qual­se­vol que vis­qui en un poble petit en pot donar fe.

Agru­par ajun­ta­ments implica aug­men­tar la distància amb el ciu­tadà. El procés hau­ria de ser el con­trari: divi­dir els ajun­ta­ments grans i fer els muni­ci­pis encara més petits! La pro­xi­mi­tat elec­tor-càrrec electe fa que aquests últims s'ho pen­sin dues vega­des abans de fer segons qui­nes coses.

Fins i tot el mega­mu­ni­cipi de Cata­lu­nya, Bar­ce­lona, hau­ria de seguir l'exem­ple d'altres grans ciu­tats com París o Buda­pest, que a banda de l'admi­nis­tració metro­po­li­tana estan for­ma­des per molts petits ajun­ta­ments, un per dis­tricte. Per què els més de 120.000 gra­ci­encs no tenen dret a triar un alcalde només per a Gràcia, per exem­ple? La distància amb la plaça Sant Jaume és massa gran.

L'estalvi vindrà per les man­co­mu­ni­tats de ser­veis, que ja fun­ci­o­nen molt i molt bé en mol­tes comar­ques cata­la­nes. S'han de man­co­mu­nar tots els ser­veis i àrees de gestió que sigui pos­si­ble, però en cap cas allu­nyar els ciu­ta­dans dels seus gover­nants. Les cir­cums­crip­ci­ons peti­tes fan que els càrrecs elec­tes hagi de retre comp­tes als veïns que veuen cada dia cara a cara. En els muni­ci­pis grans, la fide­li­tat dels polítics no és amb els ciu­ta­dans, que mol­tes vega­des no conei­xen més que els regi­dors caps de car­tell, sinó amb el líder del par­tit que deci­deix les llis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.