Ràfegues d'aire

Fa unes setmanes, arran de la revolta tunisiana, comentàvem les escenes de saquejos dels palaus de la família del dictador que ens havien ofert les televisions. Un clàssic d'aquesta mena de remolins de la política. Fa pocs dies, hem tornat a veure el mateix en una de les mansions que tenia Gaddafi a la zona de Líbia que controlen els qui volen enderrocar-lo. Insistència, doncs, en una iconografia –més aviat en una iconoclàstia– que ja té segles d'antiguitat. Però el conflicte de Líbia, molt més dur i sagnant que la revolta tunisiana, convertit pràcticament en una guerra civil, ofereix també d'altres imatges que formen part de l'universal de les revolucions. Aquests dies, les televisions presenten sovint les imatges dels contraris a Gaddafi disparant ràfegues de fusell a l'aire sense raó ni lògica aparents. No són militars. Són gent que, fins fa pocs dies, no tenien pas un fusell a les mans i potser no l'hi havien tingut mai abans. La seva adhesió a la revolta els ha vagament militaritzat. Han estat instruïts de manera ràpida i precària, els han comunicat uns coneixements elementals i rudimentaris i, sobretot, els han donat un fusell. Ara, amb l'arma a la mà, se senten els reis del món i això els fa tan perillosos com vulnerables. Perillosos, perquè amb aquest fusell, barrejat amb la ignorància que se'ls suposa i la inconsciència que demostren, poden cometre qualsevol disbarat. Vulnerables, perquè aquestes mateixes inconsciència i ignorància els poden dur a mesurar molt malament les seves forces si s'han d'enfrontar a un exèrcit de debò, a gent experta a manejar les armes. Ara, però, no hi pensen. Expressen la seva alegria bàrbara i la seva arrogància armada disparant ràfegues a l'aire, amenaçadors i presumptuosos. Aquestes bales que avui malgasten pot ser que un altre dia les trobin a faltar, però no hi compten, és clar. Ara ells aporten a la revolta líbia una altra de les estampes tradicionals de les revolucions. Allò que, si la revolta guanya, en diuen el poble armat, i que és tractat amb molta menys èpica si perd.