No juguem amb foc!
Passo unes hores a Cornellà, ciutat que era considerada la capital de les mobilitzacions obreres... ara fa quaranta anys. I em trobo a la bústia un anunci, en català i en castellà, que duu el títol de Salvem Cornellà! i l'explicació següent: “Més delinqüència, més inseguretat, més por... Estem farts de delinqüents! Benvolgut amic: el poble de Cornellà de Llobregat està FART de la delinqüència que hi ha als nostres carrers. Immigrants il·legals, delinqüents: EXPULSIÓ. ‘Via Democràtica' es presentarà a les properes Eleccions Municipals, el maig de 2011”. I hi ha dos telèfons i una adreça de correu electrònic.
La música perversa que lliga inseguretat-delinqüència-immigració (il·legal) comença a ser un clàssic, que no hauria avalat la meva Alícia, que és la de Lewis Carroll, que va morir el 1898. Tampoc no acabo d'entendre que els autoproclamats pelegrins de la Via Democràtica considerin “estrangers il·legals” persones com Luigi Garcia o Fèlix Millet, noms que rimen tan bé amb presumptes irregularitats delictives. Ni que ens vulguin fer creure –en això demostren una ignorància sense fronteres– que l'origen de tota delinqüència és el procés migratori. Aquesta tesi és com una esmena a la totalitat de la història de la nació catalana. Entenc, per això mateix, que es tracta d'un col·lectiu que juga la carta de l'anticatalanisme sense escletxes, amb una indiscutida voluntat d'arrencar vots fent ús d'una arma que s'ha de deixar en mans de les criatures poc assenyades: l'apel·lació a la por i a la inseguretat, fenomen tan antic a casa nostra com els bandolers mítics o els poetitzats lladres de camí ral.
Suposo que la fiscalia investigarà el grupuscle, si es decideix a participar en la cursa electoral. Si s'afanyen tant per posar entrebancs, goso dir que des la histèria menys solvent, a les iniciatives polítiques, altrament esperançadores, que sorgeixen a Euskadi, no obriran la porta a qui fa de la mentida i de la confusió i del xantatge sentimental una eina que escau a una societat que vol ser lliure.
L'experiència em diu que, en temps de crisis reals, sí, però alhora imaginàries, les mesures a favor del seny, de la calma i del joc net haurien de ser norma de conducta de qui tingui responsabilitats polítiques.
