L'escaire
L'assalt al castell
Fa temps que es veu venir que la batalla per l'alcaldia i el govern de Barcelona en les eleccions de maig serà intensa, però observant els darrers moviments i plantejaments del PSC sembla que encara ho serà més. Els socialistes tenen un edifici molt ben fonamentat, no solament en els despatxos estrictament municipals, també en la xarxa d'institucions i organismes que s'hi vinculen. En aparença, la continuïtat o la fallida d'aquest poder tentacular, consolidat al llarg de dècades, depèn estrictament del veredicte dels ciutadans un dia de maig. En el fons, la qüestió és més complexa i subtil, i disposar d'aquells fonaments és un avantatge previ que sempre haurà de tenir present qui vulgui assaltar el castell. En els mesos anteriors a les eleccions al Parlament, CiU gaudia d'uns pronòstics favorables en les enquestes, que les urnes van confirmar. En consonància, CiU va fer una campanya d'agressivitat moderada, basada més en l'esperança que en la diatriba. Ara, les enquestes també anuncien una victòria de Trias a Barcelona, però ambdues situacions són incomparables. Ja no es tracta d'esmicolar un tripartit dividit, sinó de dur a terme un capgirament històric i conquerir una plaça fins ara inexpugnable. En aquest cas, refiar-se de les enquestes pot suposar una confiança excessiva, fins i tot fatal. Muralles endins, el PSC sap què té a favor i què té en contra. A favor allò que dèiem: coneix fins a l'últim passadís subterrani de la fortalesa. En contra, hi té la feblesa del candidat. La cúpula del partit va intentar remeiar el problema, però com que no ho va aconseguir, ara opta per l'estratègia contrària. Com que el candidat ha de ser ja inevitablement Hereu, procurem injectar-li consistència, projectar-lo, propulsar-lo, enfortir-lo. Reforcem aquella vehemència amb què s'expressa, aquell to directe que agrada a la gent, dissimulem tant com puguem la seva naturalesa flonja, el fet de ser un continuador de Clos que mai no tindrà el carisma de Maragall. Així, doncs, que no badi Trias, si vol saludar Mas des del balcó de davant.